L'any que comencem sembla que és el primer de la postpandèmia. Ja sigui per motius biològics (L'evolució natural del virus), de màrqueting (Cap «expert» voldrà aparèixer a la tele advertint dels perills de la variant theta) o sociològics (Com molt bé saben els teòlegs que se la van passar segles amenaçant amb l'infern els qui no els obeïen, en algun moment la gent deixa de tenir por). No obstant, persistiran altres amenaces que van aparèixer aquest any i que van venir de part dels éssers humans.
Aquest és el meu balanç del 2021
De cap manera estic restant importància al Coronavirus. El que estic dient és que aquesta greu malaltia va ser l'excusa perfecta perquè els poders formals i no formals reprenguessin un control sobre la societat que estaven perdent.
En els darrers anys, el poder polític i econòmic va veure decaure ràpidament la seva influència. Una mesura impopular acordada per oficialismes, oposicions i sindicats corria el risc de ser tombada per una protesta coordinada per xarxes socials. A diferència de les èpoques en què només els 5 o 6 experts aprovats pels mitjans de comunicació deien a la societat que pensar, qualsevol persona amb els coneixements necessaris va ser capaç de posar de manifest falsedats en el discurs oficial.
La traïció de les xarxes socials
Els «fundadors» aquests personatges dinàmics i innovadors que van revolucionar el món de la tecnologia fent-se rics (i en molts casos perjudicant els incauts que els van comprar accions) s'estan fent vells i continuen sent milionaris. Això els torna conservadors, encara que per fer callar les crítiques per les condicions laborals dels seus empleats adoptin un discurs progressista i financin partits progressistes.
Des del començament de la pandèmia, les xarxes socials van decidir actuar com els mitjans de comunicació tradicionals, van triar un discurs, el van potenciar i van eliminar gairebé qualsevol rastre del discurs contrari. Tant se val que en molts casos fossin opinions fonamentades d'experts. I així va ser com els van donar entitat als teòrics de la conspiració impedint que les seves falsedats fossin rebatudes en discussions obertes. El seu problema va ser que no van triar una postura basada en els fets i el mètode científic, van optar per comprar el discurs de la por avalada pels experts governamentals.
Un dels primers articles que vaig escriure l'any passat va anar advertint sobre la censura políticament correcta de les xarxes socials recolzada per entitats com la Fundació Mozilla. No vaig estar sol, ouna entitat irreprotxable de ser de dreta com l'Electronic Frontier Foundation es va manifestar de manera similar
La decisió de Twitter, Facebook, Instagram, Snapchat i altres de suspendre i/o bloquejar les comunicacions del president Trump a través de les seves plataformes és un simple exercici dels seus drets, sota la Primera Esmena i la Secció 230, de comissariar els seus llocs. Donem suport aquests drets. No obstant això, sempre ens preocupa quan les plataformes assumeixen el paper de censors, per la qual cosa seguim demanant-los que apliquin un marc de drets humans a aquestes decisions. També observem que aquestes mateixes plataformes han optat, durant anys, per privilegiar alguns oradors -en particular els funcionaris governamentals- sobre altres, no només als Estats Units, sinó també a altres països. Una plataforma no hauria d'aplicar un conjunt de regles a la majoria dels usuaris, i després aplicar un conjunt de regles més permissives als polítics i líders mundials que ja són immensament poderosos. Per contra, haurien de ser precisament tan assenyats a l'hora d'eliminar el contingut dels usuaris ordinaris com ho han estat fins ara respecte als caps d'Estat.
Més traïcions
Durant molt de temps vaig ser un crític crític de Richard Stallman. No dic això perquè pensi que a vostès els importi (A ell segur que no) sinó perquè he de reconèixer que jo estava equivocat.
La meva crítica era que passava més temps dimonizando al programari i serveis privatius que a desenvolupar productes competitius de programari lliure que la gent volgués fer servir. En aquella època creia que les aportacions de les grans tecnològiques al programari lliure i de codi obert serien bones per a la comunitat.
El 2021 em va demostrar, a cops de cap, el meu error.
M'estic referint al fet lamentable del boicot a la tornada de Richard Stallman al comitè directiu de la Free Software Foundation per part de membres d'entitats del programari lliure que hi van involucrar els seus projectes. No tinc proves, però tampoc tinc dubtes que darrere hi havia algunes empreses que auspicien aquests projectes. L'intent va fracassar perquè la comunitat, incloent-hi altres membres de les entitats esmentades va donar el seu suport massiu
El 2021 va demostrar que el programari lliure i de codi obert té un problema molt greu. Les empreses inverteixen en aquells projectes que contribueixen a la rendibilitat del seu negoci i se'n beneficien d'altres sense aportar res. També hem vist alguns casos d'apropiació de codi sense reconèixer la font original ni respectar els termes de la llicència.
En els propers articles faré un repàs més ordenat. Però la meva conclusió és la del títol. Podia haver estat pitjor. Almenys encara estem aquí per continuar lluitant.