Hi ha un vell acudit en el món de la tecnologia que diu que cada vegada que algú intenta crear un format que ajunti el millor de tots els altres per evitar la dispersió, l'únic que aconsegueix és afegir un de nou a la llista. Alguna cosa d'això hi ha amb les iniciatives de crear un format de paquet que pugui executar-se en totes les distribucions Linux sense modificacions. En el que va de segle ja portem tres.
Snap, Flatpak i Appimage. Diferències amb els formats tradicionals
La principal diferència entre els formats de paquets nadius i els formats de paquets independents és que els primers comparteixen dependències amb altres programes instal·lats en el sistema operatiu. És a dir que si el programa I necessita la dependència 1 i aquesta dependència va ser instal·lada pel programa X que també la necessita, aquesta dependència no tornarà a instal·lar-se.
Els programes empaquetats amb formats independents inclouen totes les dependències que necessiten per al seu funcionament. És a dir que la dependència 1 s'instal·larà cada vegada que s'instal·li un programa que la necessiti.
La segona diferència és que els formats de paquets tradicionals han de ser construïts amb les especificacions de cada distribució. És per això que per més que Ubuntu sigui una distribució derivada de Debian, les diferències són prou importants com perquè els repositoris de la primera no puguin ser usats en la segona.
La tercera diferència és que qualsevol modificació a una dependència dels paquets tradicionals pot afectar el funcionament de tots els altres que la necessiten. En canvi, les modificacions a un programa en un format independent, no afectarà la resta de sistema.
Depenent de les particularitats de cada distribució, és possible instal·lar les aplicacions en formats independents des d'un gestor de paquets i automatitzar la seva actualització amb el gestor encarregat de les mateixes.
En Ubuntu, el Centre de Programari permet instal·lar tant programes en formats tradicionals com Snap, donant-li preferència a aquests últims. Per més que hi ha un plugin que permet que el Centre de Programari de GNOME (de l'quin es deriva el d'Ubuntu) no funciona amb aquesta distribució.
En el cas d'Ubuntu Studio, és possible activar l'opció d'usar paquets Snap mentre que el KDE Neon i Manjaro poden funcionar amb els dos formats.
espetec
És el més nou dels formats independents ja que el seu desenvolupament va començar el 2014. Està pensat no només per a ser usat en distribucions Linux d'escriptori sinó també per Internet de les coses, dispositius mòbils i servidors. Ancara és possible crear botigues d'aplicacions independents, en aquest moment només hi ha una operada per Canonical, Snapcraft.
Encara Snapcraft té un assortiment de les aplicacions més populars de codi obert, el seu fort són els programes desenvolupats per empreses desenvolupadors de programari privatiu i prestadores de serveis en el núvol.
Flatpak
Encara que oficialment Flatpak es va llançar el 2015, és la continuïtat d'un altre projecte de format universal conegut com xdg-app. Aquest projecte va néixer amb l'objectiu de poder executar aplicacions en una caixa de sorra virtual segura, que no requereixi privilegis de root ni suposi una amenaça de seguretat per al sistema.
Flatpak està enfocat en les distribucions d'escriptori també utilitza el concepte de botiga d'aplicacions sent Flathub la més coneguda.
El punt fort de Flathub és que sol tenir les versions més actualitzades de les principals aplicacions de codi obert.
Appimage
AppImage és el més antic dels formats de paquets independents ja que es va llançar per primera vegada el 2004.
Va ser el primer format a seguir el paradigma de «Una aplicació- unarchivo». Això vol dir que cada vegada que descarreguem un arxiu Appimage estem descarregant l'aplicació i tot el que necessita per funcionar. Si volem utilitzar l'aplicació només li hem de donar permisos d'execució i fer doble clic sobre la icona que la identifica.
Appimage no utilitza el sistema de botiga d'aplicacions, però, hi ha una pàgina web en la qual podem trobar una llista de tots els títols disponibles.
Per actualitzar les Appimage, podem utilitzar aquesta eina.
Trobo a faltar que es no hagi parlat de l'extrema lentitud creixent de snap a l'anar instal·lant apps per necessitar una unitat virtual per a cadascuna.
Trobo a faltar que es no hagi parlat de l'extrema lentitud creixent de snap a l'anar instal·lant apps per necessitar una unitat virtual per a cadascuna.
Gràcies pel teu comentari. El vaig a tenir en compte.
Personalment crec que els problemes de l'empaquetament de programari independent, no és més que el reflex d'un conflicte molt més profund, que té a veure amb el grau de compliment dels estàndards LSB i FSH per part de les diferents distribucions.
Un dels fonaments que hi ha darrere de l'empaquetament, és la implementació de llibreries estàndard, mantenint tant el lloc i la ubicació de l'programari, com dels arxius de configuració. Evitant d'aquesta manera els conflictes de llibreries. Una cosa que és habitual en altres sistemes operatius, i que lamentablement, a ell no complir amb els estàndards, acaba dificultant la manutenció i l'actualització del programari, perquè parlar de la migració d'un programari d'una distribució a una altra. La mala pràctica de les compilacions manuals, realitzades moltes vegades a partir d'un howto, sense analitzar el compliment dels estàndards en la seva implementació, acaben sent un enorme mal de caps per als administradors de sistemes. Sobretot, quan algú ha d'assumir algun servidor en producció instal·lat per un altre admin anterior.
Els empaquetats independents, d'una o altra manera, acaben contribuint aquesta filosofia, fomentant més que la independència, la dependència d'un format o una companyia en particular. Fent moltes vegades, la migració de plataformes una tasca gairebé impossible. Pensant més en el curt termini, que a llarg termini. Situació que pot testificar qualsevol admin seriós que tingui més de 15 anys d'experiència. I dic aquesta xifra a propòsit, ja que en aquest període hi haurà vist passar suficients distribucions, per adonar-se que tard o d'hora, els projectes o serveis es veuran obligats per una o altra raó migrar de plataforma. Situació que poques vegades entra en els processos d'avaluació durant la implementació d'algun projecte. On els més senzills de migrar són justament les plataformes que de millor manera compleixin amb els estàndards esmentats. Sent aquests empaquetats independents, els que més s'allunyen d'aquests estàndards.
Interessant aportació, no se m'havia ocorregut pensar-
L'eina d'actualització de fitxers AppImage no serveix pràcticament per a res. De 7 fitxers AppImage amb què ho he intentat (Inkscape, Olive, KSnip, MuseScore, OpenShot entre d'altres) només ha fet intent de funcionar amb un, acabant amb un «No existeix signatura de verificació» i per tant, no actualitzant tampoc. És a dir, NO SERVEIX PER RES, podeu treure la referència. A més, no s'actualitza fa mesos.
Gràcies per comentar-