Seguim parlant de el teclat, perquè, sense pretendre fer un acudit fàcil, sobre aquest component de el maquinari hi ha molt a escriure. al primer article parlem de com va néixer la clàssica distribució QWERTY i en el segon d'altres distribucions alternatives ofertes per les distribucions Linux.
Va arribar el moment d'explicar com es van conèixer amb l'ordinador.
Seguim parlant de el teclat. els antecedents
Encara que com vam dir, la distribució de les tecles la vam heretar de les màquines d'escriure, l'antecedent immediat dels teclats dels ordinadors són els dels equips de perforació de targetes i teletips.
Les targetes perforades eren el mitjà d'emmagatzematge usat abans dels dispositius magnètics. La informació es guardava en forma de codi binari. El teletip permetia la transmissió de missatges telegràfics utilitzant l'alfabet en lloc de el codi Morse.
Per 1930 aquests dispositius incloïen teclats similars als de les màquines d'escriure.
Binac, un ordinador de 1948, venia amb una unitat de teclat. Aquest teclat tenia vuit tecles, que representaven els números octals (de el 0 a l'7), i s'utilitzava per introduir el programa o les dades a l'ordinador i la memòria.Una màquina d'escriure controlada electromecànicament s'utilitzava per imprimir les dades, introduïts des del teclat i les dades, continguts en porcions designades de la memòria
Des de mitjans de la dècada de el cinquanta fins a finals dels seixanta, les màquines d'escriure controlades en forma electromecànica van ser el principal mitjà d'entrada i sortida de dades per a la informàtica,
Van ser els investigadors de l'MIT, els qui en 1954 van començar a experimentar amb l'entrada directa de el teclat als ordinadors com a reemplaçament a les cintes de paper i targetes perforades. Douglas Ross, llavors assistent d'ensenyament en el Departament de Matemàtiques, va escriure un memoràndum defensant l'accés directe a principis de 1955. Moss creia que una Flexowriter (una màquina d'escriure controlada elèctricament) connectada directament a un ordinador de MIT podria funcionar com un dispositiu d'entrada de teclat causa del seu baix cost i flexibilitat. D'aquesta manera, un any després el Whirlwind de MIT va permetre als seus usuaris introduir comandes a través d'un teclat i va confirmar el útil i convenient que podia ser un dispositiu d'escriptura integrat.
El 1964, el MIT, els Laboratoris Bell i General Electric van treballar de manera conjunta en la creació d'un sistema informàtic anomenat Multics. El nom indicava que era un sistema multiusuari de temps compartit. Multics va venir amb una nova interfície d'usuari, la terminal de visualització de vídeo. Les terminals de visualització de vídeo (VDT) combinaven la tecnologia de el tub de raigs catòdics utilitzat en els televisors i la tecnologia que feia possible el funcionament de les màquines d'escriure elèctriques.
Els usuaris de Multics podien veure el text que estaven escrivint a la pantalla del seu terminal, el que facilitava la creació, edició i eliminació de textos, així com la programació i l'ús dels ordinadors.
Això va ser possible gràcies a un salt a la tecnologia. Els primers teclats, basats en els de teletips o en els perforadors de targetes requerien molts passos electromecànics per a la transmissió de dades que alentien el procés. Amb les terminals basades en vídeo i els teclats elèctrics, les tecles del teclat feien possible enviar impulsos electrònics directament a l'ordinador amb el consegüent estalvi de temps i correcció d'errors.
Per a finals dels 70 i principis dels 80, tots els ordinadors utilitzaven teclats electrònics i terminals de vídeo.
De tota manera, encara que la tecnologia hagi avançat i avui tinguem teclats sense fils, amb tecles programables o per a funcions específiques, seguim lligats a la distribució QWERTY.
Per descomptat, que no resulta un gran problema. És qüestió de pràctica acostumar a utilitzar els 10 dits i les distribucions Linux inclouen programes d'entrenament.
Dos d'ells són:
- Tux Typing: En aquest programa has de fer que Tux aconsegueixi un peix prement la tecla que aquest té indicada. Pots trobar-lo en els repositoris de la teva distribució.
- Klavaro: També disponible en els repositoris, et permet practicar amb diverses distribucions de teclat incloent QWERTY, Dvorak i Colemark.