Revivint una vella notebook amb Debian i Raspberry Desktop

Podria haver estat una d'aquestes històries d'amor que el cinema ens clava per Sant Valentí. Una noia que creia haver estat abandonada per sempre, troba a un noi que treu el millor d'ella i li dóna una nova vida. Només que va ser una setmana després de Sant Valentí i la noia és una vella notebook. Pel que fa a el noi és Debian Buster amb l'escriptori de Raspberry Pi.

Fa temps que tinc ganes de tenir un Chromebook, no com aparell si no com a concepte. La idea d'un equip amb un sistema operatiu lleuger amb no gaire més que un navegador que serveixi per connectar-se amb aplicacions en línia. L'únic que en lloc de Google, es tractaria de la meva pròpia instal·lació de Nextcloud.

La filla d'un amic va rebutjar una vella notebook Compaq Presario CQ40300LA, oportunitat que vaig aprofitar a el vol. Les característiques de l'equip són:

• Pantalla LCD de 14.1 polzades
• Microprocessador Intel Celeron 585-2,16 GHz
• Placa de vídeo Intel Graphics Media Accelerator 4500m (integrada)
• Memòria RAM DDR2 de 1Gb
• Disc rígid de 160Gb
• Gravadora de DVD
• Parlants Altec Lansing
• Càmera web amb micròfon
• Sistema Operatiu Windows Vista
• Bateria de Liti-Ion de 6 cel (47Whr)

De més està dir que el primer que vaig fer quan vaig tenir la notebook en el meu poder ser desfer-me de Windows Vista. Com fins que compri una bateria nova el projecte de Chromebook està ajornat, vaig voler provar amb una distribució completa que funcionés en equips lleugers.

Revivint una vella notebook

Vaig començar per provar alguna de les distribucions derivades de Manjaro, però, l'instal·lador va ser inflexible amb la quantitat de memòria RAM i es va negar a seguir endavant.

Després vaig provar amb Lubuntu 20.10. En aquest cas la instal·lació va ser sense problemes, el mateix que l'arrencada. Hi havia dos inconvenients. Sóc molt curt de vista i em costava molt veure els menús. D'altra banda vaig haver de instal·lar Chromium perquè a l'intentar obrir qualsevol pàgina amb Firefox es congelava el sistema.

El següent de la llista va ser Linux Mint 20.1 amb escriptori XFCE. La instal·lació va ser com la seda, i el funcionament un cop instal·lat, va ser simplement perfecte.

Però, no hi va haver química. No es tractava d'un equip que tingués ganes d'utilitzar si no era necessari. Només connectava l'ordinador per actualitzar el sistema operatiu.

Amor a primera vista

Alguna de les comptes que segueixo a Twitter comentar sobre una versió de sistema operatiu de la Raspberry Pi creada per equips d'escriptori.

Sobre la base de Debian Buster, la distribució proporciona l'escriptori de Raspberry Pi OS, així com la majoria de programari que ve amb Raspberry Pi US, per a qualsevol ordinador PC o Apple Mac. Tot i que la imatge que es descarrega serveix tant per a 32 com 64 bits, l'instal·lador de programes et permetrà triar perquè arquitectura vols instal·lar-los.

El mitjà d'instal·lació es pot crear amb qualsevol de les eines habituals. Si fas servir un pendrive, quan arrenques tindràs l'opció d'iniciar en mode live amb persistència o sense persistència. (Usant la persistència pots conservar els canvis que facis en el suport d'instal·lació i es carregaran cada vegada que l'arrencada.

Si no hagués vist que venia amb Windows Vista i instal·lat personalment Raspberry Pi Desktop, hauria pogut jurar que aquest va ser el sistema operatiu que va venir de fàbrica. La integració és tan perfecta que fins i tot funciona el botó d'apagat, cosa que amb cap dels altres dues distribucions Linux que vaig provar passava.

Tant la xarxa WiFi com la càmera web van funcionar a la primera. L'acompliment de l'escriptori tant en mode live com un cop instal·lat és completament fluid. De fet, vaig tenir cinc pestanyes de Chromium obertes sense cap problema.

La interfície gràfica recorda molt a la de l'vell GNOME. Una barra superior que et dóna accés a menú d'aplicacions, a el navegador i a l'administrador d'arxius en el seu costat esquerre. De la part dreta el rellotge i els indicadors.

Entre la selecció de programari trobem vells coneguts; LibreOffice, el reproductor de vídeo VLC i el navegador Chromium. A més, s'inclouen una selecció d'entorns de desenvolupament per Python i Java i un emulador de circuits integrats.

Des del Centre de programari pots afegir diversos títols dels disponibles per a GNOME i KDE.

Un punt en contra és que no està completament traduït, de manera que el nom de les carpetes i el menú d'algunes aplicacions romanen en anglès.

Més informació