La majoria de distribucions Linux obtenen el programari d'uns repositoris oficials. Hi trobem, sobretot, paquets de programari de codi obert i/o lliure, però no ofereixen tot el que una distro podria instal·lar. Una opció que tenim els usuaris de Linux quan no hi ha alguna cosa en aquests repositoris és compilar el programari, i també n'hi ha d'altres com AUR per a distribucions amb base Arch o RPM Fusion per a les que tenen base Fedora o Red Hat.
Quina millor manera d'explicar què és RPM Fusion que fer servir la definició que ens donen ells'RPM Fusion proporciona programari que el Projecte Fedora o Red Hat no volen distribuir. Aquest programari es proporciona com a RPM precompilats per a totes les versions actuals de Fedora i les versions actuals de Red Hat Enterprise Linux o clons; podeu utilitzar els repositoris de RPM Fusion amb eines com yum i PackageKit".
RPM Fusion proporciona programari que no es troba a repositoris oficials
Com algú que ha provat i usat diferents distros amb base Arch, la meva manera de definir-ho seria que és com a un AUR, però per a Fedora i altres distribucions que són compatibles amb repositoris per a programari en paquets RPM. Hi ha diferències, sent la més clara que a AUR podem trobar diverses opcions d'un mateix programa per cobrir totes les possibilitats, però el cas és que tant AUR com el repositori que estem tractant aquí ens permeten instal·lar programari que no és als oficials.
El seu objectiu és «convertir-se en el repositori «oficial» de Fedora per a tot el programari lliure i no lliure legalment distribuïble que el projecte Fedora no vulgui enviar«. Ofereix:
- Programari lliure: usen llicència lliure, com ara reproductors de vídeo.
- Programari no lliure: usen llicència no lliure, com a drivers de NVIDIA.
- Programari Free Tainted, que és lliure però amb restriccions en alguns països.
- Programari Nonfree Tainted, que utilitza llicència no lliure i que no és distribuïble explícitament.
Com s'instal·len els RPM Fusion
Per utilitzar els dipòsits de RPM Fusion cal instal·lar-los/afegir-los.
Fedora
sudo dnf install https://mirrors.rpmfusion.org/free/fedora/rpmfusion-free-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm https://mirrors.rpmfusion.org/nonfree/fedora/rpmfusion -nonfree-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm sue dnf config-manager --enable fedora-cisco-openh264
L'última ordre és per utilitzar la biblioteca openh264, la qual cosa usen per defecte.
Fedora OSTree (Immutables, com SilverBlue o Kinoite)
En els Fedora Atomic, nom que rep la nova família d'immutables:
sudo rpm-ostree install https://mirrors.rpmfusion.org/free/fedora/rpmfusion-free-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm https://mirrors.rpmfusion.org/nonfree/fedora /rpmfusion-nonfree-release-$(rpm -E %fedora).noarch.rpm sudo reboot
RHEL i compatibles, com CentOS
suo dnf install --nogpgcheck https://dl.fedoraproject.org/pub/epel/epel-release-latest-$(rpm -E %rhel).noarch.rpm suo dnf install --nogpgcheck https://mirrors. rpmfusion.org/free/el/rpmfusion-free-release-$(rpm -E %rhel).noarch.rpm https://mirrors.rpmfusion.org/nonfree/el/rpmfusion-nonfree-release-$(rpm - E %rhel).noarch.rpm
A CentOS Steam 8 també cal escriure:
suo dnf config-manager --enable powertools
A la versió més vella de CentOS 8 s'escriu Eines elèctriques a l'ordre anterior.
I a RHEL 8 s'escriu també el següent:
sudo subscription-manager repos --enable "codeready-builder-for-rhel-8-$(uname -m)-rpms"
Un cop instal·lats, per aconseguir també els «Tainted» cal instal·lar els seus paquets:
suo dnf install rpmfusion-free-release-tainted rpmfusion-nonfree-release-tainted
És RPM Fusion segur?
Per a algú com jo a qui no li agrada afirmar gairebé res amb rotunditat, respondre a aquest tipus de preguntes no és senzill. La teoria diu que sí, que són segurs, i que el problema més greu amb què ens podem trobar no és diferent del que passa quan Canonical empaqueti com a snap el llançador de Steam. El programari és l'oficial de cada projecte, aquest és compilat i pujat a RPM Fusion.
L'opinió de la comunitat és que és un repositori totalment fiable sense diferències amb els repositoris (PPA) que es poden afegir manualment. Tenen un procés de control de qualitat, polítiques i alguns empaquetadors de Fedora també mantenen paquets en aquest repositori.
A la meva, i com ja he explicat, jo ho veig com el Repositori de l'Usuari d'Arch i crec que cal tractar-lo de la mateixa manera: per instal·lar qualsevol programari, el primer haurien de ser repositoris oficials, seguit dels repositoris del projecte i , si no es troba en cap dels dos anteriors, llavors instal·lar el que sigui de RPM Fusion.