En aquesta primer lliurament dedicada al penúltim dels pecats capitals i amants del programari lliure, li toca el torn al programari lliure per a avars. Aquest és un rubro on tenim força títols per triar, tant en la generació com en el seguiment de la riquesa.
Podríem dir que la condició de gratuïtat que acompanya molts títols de programari lliure i de codi obert. el converteixen en el somni daurat dels avars. Per descomptat, això sobretot s'aplica als usuaris domèstics, ja que en entorns corporatius entren a jugar altres factors com els costos associats al canvi
Programari lliure per a avars
Seguiment dels diners
En aquests temps de diners electrònics, l'oncle milionari de l'ànec Donald trobaria dificultats per capbussar-se entre bitllets i monedes. Com a compensació és molt més fàcil saber quant es té i en què es gasta. Per descomptat que la primera opció per fer-ho és LibreOffice Calc, tanmateix, els repositoris de Linux ens proveeixen una gran quantitat d'eines específiques. N'enumerarem algunes:
GnuCash
Aquest és un programari lliure de comptabilitat monousuari que treballa sota el principi de la partida doble i altres principis comptables generalment acceptats. Utilitza un registre semblant al dels llibres de xecs per fer-ne seguiment tant dels ingressos com de les despeses. Si tens la teva riquesa en diverses monedes, permet la conversió. A més, permet la conciliació automàtica de transaccions bancàries.
algunes característiques
- Partida doble: Per a cada transacció hi ha d'haver un compte de dèbit i una o més de crèdit.
- Registre estil planeta de càlcul per a ingrés de xifres i transaccions amb targetes de crèdit, així com dingressos, mercaderies i monedes. És possible ingressar transaccions desdoblades, marcar-les com a compensades i personalitzar-ne l'aspecte.
- Possibilitat de veure diversos comptes en una única finestra de registre.
- Barra de resum amb les dades rellevants del saldo del compte.
- Planificador de transaccions recurrents amb ordenament per la línia de temps i avís de venciment.
- Generació dinformes i gràfics.
- Conciliació de compte contra declaracions bancàries.
- Categories preestablertes per facilitar el seguiment del flux d'efectiu.
- Seguiment d'inversions borsàries.
- Suport per a bases de dades SQLite3, MySQL o PostgreSQL (Experimental).
- Importació i exportació en formats estàndards suportat per un altre programari financer.
Skrooge
El nom d'aquest programa recorda l'avar personatge de Un conte de Nadal de Dickens (Què? No només sóc una cara bonica, un cop vaig llegir un llibre) mentre que la K denota la seva pertinença al projecte KDE.
En aquest cas tenim una eina amb més prestacions que GnuCash, però això implica alhora un nivell de dificultat i una corba d'aprenentatge una mica més elevada.
A més del seguiment d'ingressos i egressos, podrem elaborar pressupostos i executar simulacions sobre els resultats possibles de diferents decisions. El programa treballa amb un sistema de pestanyes semblant al dels navegadors que ens permet accedir fàcilment a les diferents funcions.
algunes característiques
- Importació de transaccions en formats AFB120, QIF, CSV, MT940, OFX i QFX entre d'altres.
- Importació de documents des de KMYMONEY, Microsoft Money, GNUCASH, GRISBI, HOMEBANK, MONEY MANAGER EX i altres aplicacions de finances personals.
- Generació de reports periòdics i gràfics.
- Sistema de pestanyes i marcadors per accedir més fàcilment a la informació.
- Classificació d'ítems en categories multinivell.
- Suport per a diferents unitats monetàries.
- Preprogramació d'operacions.
- Suport per a múltiples pagaments.
- Es poden adjuntar fitxers com pdf o imatges a les operacions.
- Possibilitat de desfer i refer sense límits encara que el fitxer s'hagi tancat.
- Processament automàtic de les operacions en funció de les condicions de cerca.
- Filtratge instantani d'operacions i informes.
- Descàrrega de pressupostos.
Aquestes dues aplicacions només són una mostra de l'àmplia disponibilitat de programes per a finances personals que ens ofereix el món del programari lliure i de codi obert. Es poden trobar als repositoris de les principals distribucions Linux.
Al proper article d'aquesta sèrie ens dedicarem a la (possible) generació de riquesa usant programari lliure.