A qualsevol comunitat relacionada amb Linux, Wayland és una de les paraules que solen sonar de tant en tant. A GNOME va força bé, però són els usuaris de NVIDIA els que solen preguntar sobre el seu estat, perquè de vegades dóna problemes. Els usuaris de Plasma pregunten si ja es pot fer servir, o per què no apareix l'opció en iniciar sessió, i, fent una mica de spoiler, crec que ara mateix és qüestió de detalls.
Com si fos un informatiu bianual, jo he publicat aquí a LXA diversos articles sobre l'estat de Wayland a Plasma. A 5.24, el meu segon intent, em passava tot el temps veient coses que no m'agradaven res, i fins i tot hi havia problemes que feien que no pogués treballar. A 5.25 les coses van millorar molt i vaig estar un temps fent-lo servir per defecte, però no recordo què em va fer tornar a X11. Sobre 5.26 no vaig escriure, en part perquè hauria escrit el mateix que en el meu tercer intent. Però Plasma 5.27 és la darrera versió en portar el 5 davant, i cada vegada pinta millor.
KDE millora Wayland, afegeix noves funcions, passet enrere, torna a millorar…
Aquests articles solen ser de opinió. És subjectiva tant la meva sensació com l'equip on s'executa el programari. He sentit casos en què asseguren que ja s'oblidaran de X11 per sempre, però fins i tot aquestes persones esmenten aquests petits detalls que cal millorar. Tot i que els van polint, són coses que es veuen i no són agradables. Cal agafar una balança, posar els pros a un costat i els contres a l'altre i veure què té més pes.
Un exemple d'aquests detalls que han de continuar polint és el que veieu a la captura de capçalera. No hi ha res que salta a la vista? Per entendre-ho, cal explicar què està passant aquí: n'hi ha dos finestres apilades, i una ha d'encongir quan a l'altra es fa gran. A X11, el canvi de mida es fa a la perfecció, però a Wayland hi ha unes dècimes de segon on es veu una part en negre. No és gaire temps, de fet he hagut de gravar la pantalla per poder aconseguir aquesta captura, però es veu i ens recorda aquesta paraula: detalls. És clar, remarcant que això em passa a mi al meu equip.
El problema de les icones
El problema de les icones segueix estant present, i és una altra pedra a la sabata o una altra mosca darrere de l'orella. La icona del GIMP al gestor de tasques es veu com la de la dreta, blanca si el tema és fosc. I si el tenim ancorat, diguem que Wayland «passa» de la icona del Gestor de tasques només icones i mostra dues icones del GIMP. Almenys l'original serveix de llançador… D'altra banda, hi ha altres aplicacions que ni tan sols mostren la icona de l'app. El GNOME Boxes mostra la icona mentre s'està obrint, però una vegada oberta mostra la icona de Wayland.
Parlant de GNOME Boxes, també cal esmentar una altra coseta: se n'obre una versió a GTK i no a Qt, el que desentona amb la resta del sistema operatiu. I no és l?única aplicació que ho fa. A Manjaro, Pamac, la seva botiga de programari, també mostra la versió del GTK que veuríem al GNOME.
KDE: Wayland o X11?
Encara que he intentat que no sigui així, la conclusió final serà la mateixa que vaig escriure a Plasma 5.25 i vaig ometre a Plasma 5.26 (perquè no vaig escriure sobre aquesta versió). Wayland ja es pot fer servir a Plasma, però hi ha petits detalls que s'han de polir. Si n'hi ha que impedeixen treballar, l'elecció ha de ser X11; no ens podem quedar en una cosa que no ens permet acabar les nostres tasques. Si podem treballar, l'elecció entre X11 i Wayland al KDE ha de ser el que ens digui aquesta balança entre l'absència de detalls lletjos i altres coses, com els gestos del panell tàctil o el rendiment, ja que a Wayland tot se sent molt més fluid . A més, és més segur.
Plasma 5.27 encara ha de rebre dues actualitzacions de punt més, i s'espera que corregeixin algun bug més relacionat amb Wayland. Després d'això, a la segona meitat del 2023 arribarà Plasma 6.0, amb Qt6 i Frameworks 6.0. Veurem si llavors ja podem passar-nos a Wayland i no tornar a mirar enrere perquè no trobem a faltar res, en tots els equips.