L'ordinador més lent del món operarà un rellotge destinat a durar 10000 anys
En un article anterior t'explicava la història del que fins ara és l'ordinador més ràpid del món. Ara veurem la història del que segons Google és més lenta que, curiosament comparteixen un mateix pioner.
L'ordinador més lent del món
La universitat de Tel Aviv lliura cada any el premi Dan David que es reparteix en tres categories; passat, present i futur. A l'edició de l'any 2002, el guardonat a la categoria «Present» va ser per el doctor Daniel Hill, el primer a crear un ordinador utilitzant la tecnologia de processament paral·lel que avui utilitzen els superordinadors de tot el món. Al començament de la dècada del vuitanta, Hill va demostrar que era possible que un ordinador funcionés amb diversos processadors en paral·lel. Va ser el 1985, mentre treballava en el seu doctorat, que va construir per a una empresa privada un que utilitzava 64000 processadors.
No obstant això, al moment de rebre el premi, Hill semblava haver perdut interès pel tema.
La informatització paral·lela ha esdevingut una forma molt comuna d'informatització així que, pel que fa a mi, el tema s'ha esgotat.
Tota la meva contribució a aquest camp va ser per provar que la informatització paral·lela era força simple i no tan complicat com es pensava anteriorment
El rellotge dels 10000 anys
El 1996 es va crear el fons Long Now destinat a finançar la construcció d'un rellotge de 20 metres al capdamunt del cim de la Muntanya de la Serp al Parc Nacional Great Basin al desert de Nevada. La muntanya ja havia estat adquirida per un fons especial. establert per Mitch Kapor, fundador de la desapareguda companyia de programari Lotus, la família Jay Walker, creadors de Priceline i Bill Joy, fundador de Sun Microsystem. Aquesta muntanya es va triar perquè el cim s'eleva a una alçada de 3.000 metres i està envoltat d'un bosc de pins centenaris, alguns dels quals superen els 4.900 anys.
En el moment de rebre el premi, Hill estava construint un prototip del rellotge, destinat a funcionar ni més ni menys que per 10000 anys. Els seus plans incloïen construir-lo completament de bronze, material que l'home coneix fa milers d'anys. Aquest rellotge serà controlat per lordinador més lent del món que pot treballar amb 5 dígits (Recordem que ha de mostrar la data després de l'any 10000) i serà operat pel que es descriu com un moviment mecànic, enorme, voluminós i precís. L´ordinador serà responsable d´una precisió d´un dia cada 20000 anys.
Però, per què serveix?
Forma part d'un projecte de la Fundació Long Now, una entitat sense fi de lucre que cerca fomentar el pensament a (Molt) llarg termini. Allò que ells denominen «escala de civilització».
El rellotge, que encara no va ser acabat es diu «Rellotge del llarg ara» i com vaig dir més amunt, tindrà escala de monument, estarà construït dins una muntanya i estarà pensat per mantenir l'hora exacta durant els propers deu mil·lennis. Quan estigui funcionant requerirà un manteniment mínim i funcionarà amb energia mecànica recol·lectada de la llum solar i de les persones que el visitin.
El Rellotge marcarà el temps amb pantalles astronòmiques i calendàriques i un generador de campanes dissenyat pel compositor Brian Eno que tocarà més de 3,5 milions de seqüències úniques de campanades, una per cada dia que es visiti el Rellotge durant els propers 10.000 anys.
Deu mil anys és aproximadament l'edat de la civilització moderna, per això el rellotge mesurarà un futur de civilització igual al seu passat. Això suposa que la nostra civilització està enmig de qualsevol viatge en què estiguem, cosa que els promotors del projecte qualifiquen com una «mostra d'optimisme»
De la web del projecte
Per què algú construiria un rellotge dins una muntanya amb l'esperança que soni durant 10.000 anys?
Parteix de la resposta: només perquè la gent faci aquesta pregunta, i havent-la fet, s'incitin a conjurar amb nocions de generacions i mil·lennis. Si teniu un rellotge en marxa durant 10,000 anys, quin tipus de preguntes i projectes a escala generacional suggerirà? Si un rellotge pot continuar funcionant durant deu mil·lennis, no ens hauríem d'assegurar que la nostra civilització també ho faci? Si El Rellotge continua funcionant després que portem molt de temps morts, per què no intentar altres projectes que requereixen que les generacions futures acabin?
La pregunta més important és, com va preguntar una vegada el viròleg Jonas Salk: «Estem sent bons avantpassats?»