Les distribucions basades en el nucli Linux són les alternatives més populars de codi obert a Windows o MacOS. En aquest post veurem una introducció fàcil a l'univers FreeBSD.
De les altres alternatives de codi obert que no són Linux, les derivades de BSD són potser les més completes en termes de funcionalitat, seguretat, compatibilitat amb el maquinari i la quantitat d'aplicacions.
Els orígens de l'univers FreeBSD
A diferència de Linux que va ser des del principi una reconstrucció d'Unix realitzada per Linus Torvalds, els sistemes xBSD són hereus directes del sistema operatiu desenvolupat pels Laboratoris Bell. L'enllaç és a través de la versió de Unix desenvolupada a finals dels setanta per un equip de programadors de la Universitat de Califòrnia a Bekerley. Inicialment era la versió de Bell amb alguns extres, però quan AT&T, l'empresa matriu dels laboratoris va començar a comercialitzar-ho, els de Bekerley van començar a reemplaçar els components privatius pel seu propi codi.
Als noranta BSD va publicar la versió Net2, el que es pot considerar com el primer sistema operatiu de codi obert només que encara no s'havia inventat el terme. Encara que no complia amb les quatre llibertats del programari lliure, la seva llicència era prou oberta per permetre la distribució amb modificacions o sense i el lliure accés al codi font.
L'èxit va ser tan gran que va generar demandes creuades entre Unix Systems Labs (Que va adquirir els drets d'AT&T sobre Unix) i la Universitat de Califòrnia. Quan es van resoldre amb un acord al noranta-quatre, les empreses estaven massa espantades per utilitzar-los i amb el temps es van bolcar a Linux.
Una altra diferència que va contribuir a la popularitat de Linux entre els desenvolupadors és que la llicència GNU obligava a la lliure distribució del codi font dels productes derivats mentre que la de BSD no ho feia. No obstant això, devia haver estimulat les empreses a crear programari comercial.
FreeBSD
El 1993 dos programadors porten Net 2 per als processadors 80386 d'Intel. El mateix va ser conegut com 386BSD i, com els seus usuaris consideraven que el desenvolupament no era prou ràpid van crear el seu propi fork conegut com FreeBSD, el llançament va comptar amb el suport d'una companyia anomenada Walnut Creek que va allotjar el nou sistema operatiu als seus servidors, els va distribuir en cd i va publicar manuals de referència.
Poc després del llançament de la primera versió, els desenvolupadors es van veure obligats a reemplaçar certes parts del codi de Net2 que un acord entre la Universitat de Califòrnia i Novell va determinar que eren propietat daquesta última. Novell tenia els drets de Unix System Labs.
Actualment el projecte està sota el control de la FreeBSD Foundation.
Introducció fàcil a l'univers de FreeBSD
L'objectiu del projecte FreeBSD és proporcionar programari per a tothom que ho necessiti sense cap tipus de lligams, encara que s'hi inclou codi sota les llicències GPL i LGPL que posen restriccions en el sentit de fer obligatòria la lliure disponibilitat del codi font.
A diferència de les distribucions Linux que inclouen el nucli Linux i altres eines (Generalment desenvolupades pel projecte GNU, FreeBSD és una distribució sota el complet control de la distribució).
Tot i això, la seva instal·lació no és tan amigable com poden ser la de Linux Mint, Ubuntu o Manjaro, per sort existeixen algunes aternatives que ens permeten conèixer algunes de les seves característiques. Podem esmentar:
- NomadBSD: està enfocada per al seu ús en mode live des d'un pendrive. Pots fer-lo servir com un sistema operatiu normal, per recuperar dades o per veure si el teu maquinari funcionarà amb FreeBSD ja que inclou un detector de maquinari automàtic. Els seus punts forts són que té activada la persistència (Els canvis romanen en apagar lordinador) i té baixos requeriments de maquinari (CPU de 1.2GHz i 1GB de RAM)
- GhostBSD: Potser és la millor opció per als que vénen de Linux ja que utilitza l'escriptori MATE i ve amb una selecció dels títols més comuns del programari lliure i de codi obert entre altres 30 mil títols.