Acabem de passar els dies del Black Friday i el Ciber Monday. En moments de rebaixes comprar és molt més fàcil, no sempre en el bon sentit. I quan tenim un dineret de més, el mateix. De vegades comprem coses que no necessitem, però ho fem perquè creiem que millorarà alguna cosa la nostra experiència d'usuari o qualitat de vida. Si no pensem bé les coses, sempre podem cometre una equivocació, i aquí us en parlaré de diverses que he comès en comprar aparells que usen Linux com a base.
No vull dir que comprar alguna cosa amb Linux sigui una mala idea, ni que Linux no valgui la pena. Que ningú em malinterpreti. Alguns aparells són menys bons, i és probable que el que ens ofereixen puguem fer-ho amb una cosa que ja tenim per casa. Això és just el que m'ha passat a mi, i curiosament el responsable principal del meu penediment en comprar alguns dispositius ha estat un altre que també fa servir Linux.
PineTab: maquinari insuficient i abandonada a la seva sort
Ho sento per PINE64, però la meva història comença amb l'últim aparell que vaig comprar que fa servir Linux per defecte: la PineTab. Amb un preu de 88€, que després van ser una mica més, un va pecar d'innocent i va arribar a creure que podria tenir Linux en una tauleta. Ubuntu Touch funciona en altres dispositius, i fins i tot permet utilitzar aplicacions descriptori per mitjà de Libertine, de manera que em vaig llançar.
Els primers dies van ser divertits («this is funnier than fornite», vaig dir en un canal de Telegram). Hi havia moltes opcions per triar: que si Mobian, Arch Linux, Ubuntu Touch, postmarketOS, Manjaro… Totes i cadascuna d'elles van abandonar el suport per a la PineTab original, encara que ara hi ha una beta d'Ubuntu Touch ja basada en Focal Fossa que suporta aquesta tauleta de PINE64.
Però per la meva experiència, la tablet era impossible d'usar. Ni tan sols es veia bé YouTube amb cap navegador ni app, el so era pèssim i ni els vídeos locals es veien decentment. Així que amb aquest aparell sí que crec que JO vaig fer una mala compra. En prop de tres anys no vaig fer més que actualitzar la tauleta i provar opcions per poder informar sobre el que hi havia. Pel meu ús, zero patatero. Al final la vaig cedir al meu germà que va fer un tracte en un servei de vendes en línia i encara vaig recuperar uns quants diners.
Però un fiasco.
Xiaomi El meu Box: Android TV molt justet
Amb això pretenia convertir el meu Smart TV LG en una Smart TV amb Android, i sí la vaig fer servir durant un temps. És un bon aparell per al qual no tingui res més, però… a mi no em va acabar d'agradar. Les meves queixes amb aquest aparell són a menys de 3:
- 8GB demmagatzematge. Donen per a poc i res. Si decideixes instal·lar unes poques apps, et quedes sense espai. Se li pot posar un USB i ampliar l'emmagatzematge, però com explicaré a l'últim punt no tot és tan senzill.
- 2GB de RAM. Alguns poden pensar que és més que suficient, i ho pot ser en la majoria de casos, però per a l'ús que jo feia se'm quedava justa.
- Rendiment. Es podien i poden trobar comentaris queixant-se del rendiment de la Xiaomi El meu Box. El principal problema és «despertar-la» des del repòs, que la fluïdesa desapareix; va fatal. Als comentaris de Reddit i aquest tipus de plataformes arribaven a dir que no es posés en repòs, que millor posar-la en una regleta amb botó per poder desconnectar-la del tot i que reiniciés cada vegada.
No diré que és un mal aparell en general, però sí que me'n penedeixo de la compra.
Raspberry Pi 4: tota mena de Linux… però ARM
Probablement algun s'estigui donant les mans al cap en veure aquest títol H2, però això va sobre mi i les meves experiències personals. No recordo si abans o després de la Xiaomi (probablement abans) me'n vaig comprar una Gerd Pi 4. La meva intenció era més que res fer-la servir de centre multimèdia, per veure DE TOT i jugar a emuladors. Aviat em vaig adonar d'alguna cosa que no havia valorat abans: la seva arquitectura no permet instal·lar qualsevol programa d'escriptori.
En el moment en què jo la vaig comprar ni era possible veure Amazon Prime al navegador, i la meva idea de tenir un únic centre multimèdia on fer-ho tot es va esvair.
Encara que aquí estic dient una petita mentida: no me'n penedeixo d'haver comprat la RPi4 perquè encara l'ús per a tot tipus de proves. Alguna vegada me l'he emportat fora de casa i l'he fet servir d'ordinador d'escriptori. Però sí que és cert que puc viure sense, i per això l'afegeixo a aquesta llista.
Els culpables: dos aparells del 2015, un amb Linux
Els culpables del meu penediment són dos aparells del 2015. El primer és un Apple TV 4 original, el primer que va tenir botiga d'aplicacions. Al principi ho vaig comprar pensant que podria jugar amb ella, però el jailbreak va abaixar el ritme i no va ser com esperava. La veritat és que aquest Apple TV també va ser el culpable de començar a buscar alternatives.
El que té de bo és que, per a contingut legal, funciona millor que res. Tot i ser HD, es veu perfectament bé a la meva tele, el comandament se sent premium i, bé, és el que faig servir per veure la majoria del contingut legal… i una mica més de pegats a l'ull amb un lloro a l'espatlla.
Per utilitzar Kodi al màxim i jugar a emuladors, no hi ha malament que per bé no vingui, i un Lenovo amb i3, gràfica Intel, 4GB de RAM i 512GB resulta que és perfecte. Quan ho vaig comprar vaig intentar veure si es podia ampliar fàcilment, no va ser així, en muntar-lo es van perdre alguns cargols (l'ordinador és dolent, tot cal dir-ho) i la pantalla parpelleja, així que el faig servir tancat a la tele.
Com que és x86_64, és possible instal·lar qualsevol aplicació d'escriptori. És més potent que la RPi4, de manera que els jocs de PSP s'executen amb menys estrebades, i fins i tot puc jugar als de PS2 si retoco la configuració (m'he passat els dos primers de God of War i tot).
No em temptis, Steam Deck, no em temptis
En part, aquest article ho ha motivat la steam Deck. Sent un ordinador amb pantalla i controlador de videojocs inclòs, em pot oferir tot el que sempre he buscat… però no la necessito. Gairebé tot el que es pot fer amb ella, o el que jo faria amb ella des del punt de vista d'algú que encara no en té, ho puc fer amb el meu Lenovo, per la qual cosa la despesa no val la pena. Almenys ara mateix i per a mi.
És el que hauria d'haver fet abans de comprar aparells com els tres esmentats en aquest article, no ho vaig fer i me'n penedeixo d'haver comprat. Espero que no em torni a passar. Però la Deck…