Apiladors de finestres: Windows 11 vs. Plasma

Ja fa més de dos mesos des que KDE va ​​llançar Plasma 5.27 i ens va permetre començar a fer servir el que ells van anomenar un apilador de finestres avançat. Després de diverses setmanes fent-lo servir, recentment vaig actualitzar el meu Windows 11, un que tinc en un SSD extern, i vaig provar el que ofereix Microsoft. Des de llavors estic una mica menys còmode amb el que va imaginar el KDE. Entre aquests dos apiladors de finestres, quina és millor? Amb quin em quedo?

El que no tinc dubtes és que el de Plasma és més potent. Permet crear la disposició que ens doni la gana, crec que literalment. Prement la tecla META (Windows) i la T (de tiling) entrem en el mode d'edició. Dividint els quadrants per la meitat, ja sigui en horitzontal o vertical, podem crear molts quadrants on després situarem les finestres. A més, es poden afegir panells flotants. Què li manca?

Els gestors de finestres no tenen res a veure amb això

El que tractarem aquí són apiladors de finestres molt diferents dels que usen els gestors de finestres, i també del que fa servir Pop!_OS. Els gestors de finestres ni tan sols usen un escriptori a l'ús, i això de Pop!_OS s'assembla molt, però implementat a la seva manera. Explicat això, seguim amb el que tracta aquest article, que és comparar allò que ofereix Windows 11 i allò que ofereix Plasma 5.27+. A GNOME també es pot usant una extensió, però és molt més limitat.

Apiladors de finestres: Windows 11, més intuïtiu; Plasma, més complet

El que pot aprendre KDE de Microsoft és això que fa que l'opció de Windows 11 sigui més fàcil d'usar i més directa en alguns casos. Windows 11 permet iniciar l'apilat de tres maneres: si pugem una finestra a la part superior, veurem que des de dalt baixa uns mil·límetres una mena de pestanya, i si posem la finestra damunt d'aquesta pestanya es veu el que hi ha a la captura de capçalera a dalt a l'esquerra: diverses disposicions. Això apareix quan posem el punter sobre el botó de restaurar/maximitzar finestra. Una altra manera més, si pressionem META + Z es veu el mateix que quan posem el cursor a sobre del botó esmentat, però aquesta vegada amb un número que podrem pressionar per triar aquesta disposició.

Per la seva banda, el KDE també té una cosa semblant, però per entrar-hi hem de pressionar META+T i després, a dalt a la dreta, «Carregar disposició». El pitjor? A més del passeig que ens hem de fer per arribar a aquest punt, que ara mateix només hi ha tres disposicions per defecte:

Sens dubte, la primera es farà servir molt. La segona i la tercera no tant, però serveixen com un començament. Jo hi trobo a faltar força més. Per exemple, encara que després es pot corregir a mà, la segona també hauria d'estar disponible en tres divisions exactes, i una opció amb quatre finestres, una a cada cantonada, també crec que seria útil.

KDE va ​​dir que era un primer pas

Quan el van presentar, KDE va ​​dir que no sabien en què acabaria això, però sí que tenien una cosa clara: no és aquí per competir amb els gestors de finestres o window manager com Sway o els molts que hi ha acabats en -wm. Com un primer pas està bé, però jo trobo a faltar que tot sigui més estètic. No seré jo qui digui que la manera de dividir la pantalla en dos de l'anterior Mac OS X, que es feia prement i mantenint el botó de restaurar/maximitzar, fos el millor per dividir la pantalla en dos, que a sobre allò ni apilava ni res , però tal com està a Windows 11 no em desagrada.

Menció a part el tema del gap o espai entre finestres quan estem en aquesta manera. Plasma sí que permet configurar-lo fins al punt d'eliminar-lo del tot, però això a Windows no és possible. Per tant, entre els dos apiladors de finestres jo prefereixo el de Plasma… encara que ho preferiré més quan afegeixin més disposicions (dono per fet que ho faran) i si fan que el procés sigui una mica més visual. Això darrer no és el més important, però alegra la vista.