Ubuntu compleix 15 anys. Breu història de la més polèmica de les distribucions

Ubuntu compleix 15 anys. És estrany que al llarg d'aquesta història cap versió hagi portat el nom de l'gat. Perquè a l'igual que a l'gat domèstic, o l'estimes o l'odies. Però, a cap linuxero li resulta indiferent

Va ser el 20 d'octubre de 2004 en què un mail a la llista de correus anunciava la disponibilitat de la primera versió amb aquestes paraules:

Els Warthogs de cors càlids de l'equip Warty s'enorgulleixen a presentar la primera versió d'Ubuntu

.
En aquest mateix correu es descrivia les característiques de la distribució

Ubuntu és una nova distribució di Linux qui reuneix l'extraordinària magnitde Debian amb una instal·lació ràpida i fàcil, publicacions regulars (cada sis mesos), una atapeïda selecció d'excel·lents paquets instal·lats per defecte
i un compromís amb les actualitzacions de seguretat amb 18 mesos de suport tècnic per a cada versió.

També s'iniciava un servei que seria clau per a la popularitat de la distribució. Et enviaven un o diversos cd 'sa qualsevol lloc de món totalment gratis. Era una època on no tothom tenia Internet i els que tenien segurament usaven un pla de dades limitat o de poca velocitat.

Ubuntu compleix 15 anys. Algunes fites en la seva història

La següent versió va venir a l'abril de l'any 2005 i portava com a nom «Hoary Hedgehog». aquest versió es va veure enriquida i millorada pels comentaris dels usuaris al lloc web.

Vam haver d'esperar a l'any 2006 perquè succeeixin dues fites importants: Apareix la primera versió de suport estès i jo em transformo en usuari de Linux.

La versió 6.06, nom en codi «Dapper Drake» va ser la primera versió amb suport a llarg termini d'Ubuntu. A partir d'això moment les versions de suport estès compten amb tres anys de suport per a les versions d'escriptori; i cinc anys de suport per a les versions de servidor. D'acord a la filosofia de el projecte, aquestes versions continuen sent gratuïtes.

Més enllà de l'acudit de dalt, de considerar la meva arribada a Ubuntu una fita, permetin-me recordar la meva experiència personal. Dapper Drake va ser la meva tercera distribució Linux en 3 dies. Com a bon inconscient es va acudir passar de Windows a Linux sense escala. Formati el disc i vaig baixar una imatge mínima de Debian. La instal·lació ha fallat.

En un cyber cafè vaig buscar una alternativa i baixi Knoppix. Amb Knoppix en mode live, vaig gravar un cd d'Ubuntu i així vaig poder instal·lar la meva primera distro Linux.

Ubuntu en aquell moment era més fàcil que altres distribucions, però no era tan fàcil. La majoria dels llocs web usaven Flash, o ActiveX o simplement no et deixaven navegar amb Firefox. Tot i que no hi havia serveis de streaming en aquella època, el que compta Pablinux que passa amb Disney +, Ens passava amb bona part dels llocs.

Com la compatibilitat de l'OpenOffice amb els formats propietaris de Microsoft era dolenta, en els repositoris s'incloïen visors de documents creats per Microsoft que corrien sota Wine.

Permetin-me un moment d'homenatge a Automatix. Aquesta eina, vituperada pels puristes de programari lliure, ens facilitava als usuaris l'instal·lar codecs multimèdia, el reproductor Flash d'Adobe, i un altre programari privatiu.

Unity, l'enemic de la vila

La història d'Ubuntu va estar plena de polèmiques. Potser la més gran va ser provocada per Unity.

Per a l'any 2010, la industria informàtica va començar a pensar més enllà de les computadores. No només els telèfons s'estaven tornant intel·ligents, també els televisors i altres dispositius com els electrodomèstics.

Nota: En la redacció original de l'paràgraf deia 2016. Gràcies a l'lector Pietre per adonar-se de l'error.

Per respondre a aquest desafiament va començar la carrera per la convergència. canonical va llançar dos projectes; Mir i Unity.

Mir era un servidor gràfic que ieba a reemplaçar a l'venerable X11 amb la possibilitat d'adaptar la visualització segons si el dispositiu funcionava en forma autònoma o connectat a un monitor o teclat. Unity es va planejar com escriptori convergent que permetia accedir al contingut en línia des dels panells de l'escriptori. Mitjançant crowdfunding Canonical, l'empresa darrere d'Ubuntu, va voler fabricar un híbrid telèfon / ordinador, però no va aconseguir els fons necessaris.

Al meu entendre, la primera versió d'Unity era genial. Però des del seu llançament en Ubuntu 12.04 va anar perdent funcionalitats. Els desenvolupadors apostaven tot a una versió que mai es va materialitzar i que avui continua com un projecte comunitari independent.

Però, mentre que els intents de Canonical d'entrar a el mercat dels telèfons (amb proveïdors externs de maquinari) i televisors fracassava, el mercat corporatiu començava a ser rendible. El suport tècnic de Canonical era bastant més barat que el de Red Hat, i les seves solucions per al núvol, igualment sòlides. També va aconseguir una bona penetració entre la naixent indústria de la Internet de les Coses.

Per al 2018, Ubuntu va tornar a publicar una versió amb Gnome com a escriptori per defecte, i els desenvolupadors de Mir busquen integrar-ho a Wayland, un altre servidor gràfic que cerca reemplaçar X11.

L'únic que ens queda, per ara, d'aquesta Canonical rebel i innnovadora que no deixava ningú indiferent, són els paquets Snap. Però qui sap per quant temps. El milionari d'Internet que se'n va anar de vacances a l'estació espacial ara s'acosta a la cinquantena. I la seva empresa en qualsevol moment va a cotitzar en borsa.

Com a les persones, a les empreses els arriba el moment de madurar.