Els que ens interessem en la tecnologia hem vist passar innombrables productes i serveis. Alguns venien a menjar-se el món i van acabar desapareixent sense pena ni glòria. D'altres, van tenir començaments humils, però van créixer fins convertir-se en quelcom imprescindible. A el menys, fins que un altre producte o servei ho va reemplaçar.
És el cas de Flash, la tecnologia que va donar moviment a la web i el suport acabar amb l'últim dia de l'any 2020.
El principi i la fi de Flash
Curiosament, El naixement i la mort de Flash estan relacionats amb Apple. Tot va començar quan Charlie Jackson, organitzador d'un grup d'usuaris de Macintosh va conèixer a Jonathan Gay. Charlie volia desenvolupar programari per als ordinadors d'Apple, i Jonathan havia estat fent programes per a la plataforma des de la secundària. Al costat d'una tercera sòcia, Michelle Welsh, que s'ocuparia de l'màrqueting van fundar una empresa anomenada FutureWave programari. Això va ser el 1993.
El primer producte va ser SmartSketch, un editor de gràfics per al Mac optimitzat per a l'ús amb llapis òptic. El programari intentava compensar la sensació menys natural d'un llapis digital combinant dreceres ràpids i fàcils d'usar amb una interfície d'usuari senzilla.
En les proves de mercat molts usuaris van assenyalar que SmartSketch podria ser una eina útil per a animacions i rotoscòpia. És per això que els desenvolupadors li van agregar prestacions bàsiques d'animació.
A causa de que el desenvolupament de programari moltes vegades pren temps, sol succeir que quan un producte està a punt, els usuaris ja no el volen. És el que va passar amb SmartSketch. El llapis òptic s'havia convertit en una peça de museu.
Buscant un nou mercat, els responsables de l'empresa van veure que la única eina disponible per als desenvolupadors de la incipient World Wide Web eren els processadors de textos. Per canviar això li van modificar a SmartSketch seus components d'animació i el van transformar en una eina de disseny web amb el nom de FutureSplash. Som a l'any 1995
L'enfocament al web
FutureSplash tenia dos components:
- FutureSplash Animator: Amb aquest component els dissenyadors podien dissenyar animacions en una línia de temps bàsica, i agregar-una mica d'interactivitat. Era en realitat una eina d'animació quadre a quadre, amb eines de dibuix, una interfície d'usuari amigable i que permetia als usuaris arrossegar i deixar anar les animacions ..
- FutureSplash Viewer: Perquè els dos navegadors de l'època; Internet Explorer i Netscape Navigator poguessin mostrar els arxius creats per Animator necessitaven descarregar-se aquest component a l'ordinador.
Atès que no hi havia competència, tot va anar bé per al nou producte. Netscape va afegir Viewer a la seva llista d'extensions destacades i Microsoft els va demanar als desenvolupadors crear un reproductor integrat per MSN.com, la pàgina d'inici per defecte de l'Internet Explorer. La seva idea era crear alguna cosa semblant a una experiència televisiva en una secció de la seva pàgina.
Si no pots vèncer, compra'ls
L'èxit d'FutureWave no va passar desapercebut, i una companyia anomenada Macromedia, Que tenia el seu propi reproductor web anomenat Shockwave, va decidir comprar el programa. Cercant fer més enganxós el nom de la seva adquisició el va escurçar a Flash (Future Spcolada)
Amb el suport de Macromedia, Flash es convertiria en part imprescindible del web (Es justifiqués el seu ús o no). FutureSplash podia afegir botons amb funcionalitats limitades, però de la mà del seu nou amo, Flash es va complementar amb un nou llenguatge de programació (parent proper de JavaScript anomenat ActionScript.
Usant ActionScript els programadors podien crear interactivitat avançada a les animacions Flash convertint-les en llocs web complets. El mil·lenni es presentava auspicis per a aquest programari. Cap de nosaltres sabia que deu anys després començaria la decadència.
Mai hi va haver una eina oficial per desenvolupar animacions Flash a Linux. Si hi havia projectes com Haxe que permetien compilar codi escrit en ActionScript. Buscant a Google veig que alguns parlen de la possibilitat d'usar Eclipse com a entorn de desenvolupament al costat de dues eines de tova, El sdk Flex (ara en mans de la Fundació Apache) i Adobe Air (Un entorn d'execució d'aplicacions enriquides d'Intenret) que va deixar de tenir versió per a Linux.
En el proper article parlarem d'Adobe, el menyspreu als usuaris de Linux i com Steve Jobs ens va venjar.