Tot i que jo penso el contrari, hi ha qui creu que OpenELA és una bona idea per a Linux. En aquest post repassarem quins són els arguments. També descriurem els avantatges daquest tipus dassociacions per a la indústria del programari.
Com hem esmentat en articles anteriors, OpenELA es tracta de la unió d'esforços de les empreses darrere de tres distribucions Linux per mantenir la compatibilitat dels seus productes amb Red Hat Enterprise Linux
La importància de l'estabilitat
En algunes disciplines, la disrupció no només és benvinguda, també és inevitable. Nous descobriments científics tornen en fals allò veritable i viceversa. No obstant això, en altres, com el dret o la indústria, cal construir a partir del que ja existeix. Els precedents s'han de respectar i els registres s'han de conservar.
Per posar-ne un exemple. Tu pots fer una transacció amb el teu banc baixant la més recent versió de la seva aplicació utilitzant el teu telèfon mòbil últim model. Però en algun moment del procés intervindrà un programari desenvolupat abans que nasquessis i escrit a COBOL, un llenguatge de programació creat 10 anys abans de l'arribada de l'home a la lluna.
Això és perquè la tasca de portar el programari a un llenguatge de programació més modern i migrar milions de dades a bases noves és un procés costós i antieconòmic.
Per què OpenELA és una bona idea per a Linux
Això dels bancs és un dels exemples. Tenim moltes altres indústries com telecomunicacions, assegurances o salut on no es poden desconnectar els ordinadors per instal·lar un nou programari i fer experiments. Ja és força complicat instal·lar actualitzacions. I no esmentem els grans ordinadors responsables de manejar els sistemes d'armaments.
Fins ara, Linux ha estat una opció competitiva per a aquests grans usuaris i, gran part d'això és responsabilitat de Red Hat Enterprise Linux (RHEL)
Red Hat és una de les distribucions Linux més antigues, tot i que la transformació en producte per al mercat corporatiu es va produir recentment amb l'arribada del nou segle. Va adoptar un sistema de finançament basat en la subscripció, però el codi font estava disponible per al que volgués utilitzar-lo. De seguida va aconseguir gran popularitat com a sistema operatiu de grans centres de dades.
Aquesta popularitat i la disponibilitat del codi font hvan dir que apareguessin distribucions basades en ella, encara que amb modificacions a la col·lecció de programari i l'aspecte visual. Algunes distribucions eren comunitàries i gratuïtes com CentOS, altres de pagament com Oracle Linux.
Amb el temps CentOS va passar a ser la versió de proves de Red Hat i l'empresa, ara propietat d'IBM, va restringir l'accés al codi font a què ara s'accedeix des del portal de clients.
OpenELA és una fundació iniciada per tres empreses del sector para crear una plataforma oberta sobre la qual construir distribucions Linux dirigides al mercat empresarial. De moment els seus únics integrants són CIQ, Oracle i SUSE, però esperen comptar amb nous membres tant individuals com a empreses i comunitats del programari lliure. La nova entitat està registrada com a entitat sense ànim de lucre a l'estat de Delaware (EUA)
Encara que a la versió actual de la web no es nomena Red Hat (Crec recordar que a la primera versió si ho feien) és evident que l'objectiu és mantenir la compatibilitat amb les versions existents i anar guanyant usuaris per imposar les seves modificacions en el futur.
De moment, l'òrgan de direcció estarà compost per representants de les tres empreses, encara que en un futur planegen combinar directius corporatius amb els de la comunitat.
Els qui consideren això una bona notícia per a Linux, afirmen que el mercat veu amb bons ulls no haver de lligar-se a un proveïdor, però alhora no haver de fer una migració massiva de plataformes. I, són les corporacions i els estats els que tenen els recursos per al desenvolupament del programari, la qual cosa acaba beneficiant els usuaris domèstics com nosaltres.