Com ja avancem a finals de gener, més concretament ho va fer el meu company Diego, Ubuntu Cinnamon ja és oficialment un sabor oficial d'Ubuntu, valgui la redundància. Fa dos mesos ja li havien donat la benvinguda, però semiinternament. En aquell moment, ni el líder del projecte ni cap dels seus col·laboradors va dir res per cap mitjà, i s'han esperat fins aquesta setmana per donar la notícia, cosa que té sentit.
El líder d'Ubuntu Unity ho va fer més o menys igual. Si la meva memòria no em falla, Sudra sí que va dir alguna cosa així que es va assabentar, però el comunicat oficial ho va donar just quan faltaven dies per llançar la beta de la família Kinetic Kudu. Lunar Lobster arribarà el 20 d'abril, i en uns dies, de fet ja estan pujant imatges i fent les proves pertinents, ja es podrà tastar la beta d'Ubuntu 23.04, moment en què Ubuntu Cinnamon, ara ja al 100%, serà un sabor oficial. La diferència entre aquell moment i el comunicat de la seva arribada, com fa dos mesos amb el missatge menys públic, és que la beta ja apareixerà al cdimage d'Ubuntu.
Ubuntu Cinnamon portava 4 anys com a «Remix»
Fa gairebé 4 anys des que Ubuntu Cinnamon Remix va començar a fer els seus primers passos. Recordo que després de l'estiu del 2019 vaig trobar alguna cosa a Twitter sobre Ubuntu Cinnamon, i em vaig fer una passejada per tot el seu Timeline per assabentar-me bé de tot. Era això, un nou Remix, l'afegitó que porten totes les distribucions basades en Ubuntu que volen arribar a formar part de l'equip oficial. Ho recordo bé, perquè a més va passar una cosa que no em va agradar res: aquell post va ser copiat, traduït i enganxat en un mitjà brasiler (una salutació si em llegeixen), i Joshua Peisach els va felicitar i va agrair-ne la difusió. Després se'm va acusar de plagi, perquè un retard en la publicació en xarxes feia semblar que el meu article havia estat el que plagiava.
No està malament basar-se/inspirar-se en la informació dels altres, però el còpia/enganxa, si no és de fonts oficials, és fer-ho mirar. Una cosa és saber una notícia per un altre mitjà i anar a la font oficial, i l'altra és fer teu el contingut creat per un altre sense citar fonts.
Però això és part del passat, i s'hi ha de quedar. El present és que Ubuntu Cinnamon ha aconseguit formar part de l'equip oficial. Va ser el primer a aparèixer d'una llista, diguem-ne, mitjana en què també va estar Ubuntu Unity i estan Ubuntu Web, UbuntuEd (els tres anteriors del mateix desenvolupador), UbuntuDDE i Ubuntu Sway, no sé si me'n deixo algun. A més, s'espera una resurrecció, la d'Edubuntu que podria tornar de la mà del líder del projecte d'Ubuntu Studio i la seva dona, que seria la líder oficial, o almenys als despatxos.
Competència per a Linux Mint?
Sobre el sabor en si, cal saber que la relació entre Ubuntu Cinnamon, Ubuntu i Cinnamon serà semblant a la de Kubuntu, Ubuntu i KDE neon. El KDE neon té base Ubuntu, però l'escriptori el crea el KDE i el puja abans al sistema operatiu que més controla. Kubuntu també és de KDE, però està sota el paraigua de Canonical, i no actualitza Plasma fins que canvien de versió, tret que s'hi afegeixi el repositori Backports. D'una manera similar, Ubuntu Cinnamon ara és part d'Ubuntu, però no ha arribat per competir directament amb Linux Mint, també de base Ubuntu. El sabor principal del linux «menta» és el Cinnamon, i té tota la preferència. A més, Linux Mint no està obligat a fer res del que digui Canonical, i de fet desfà molts dels canvis polèmics que la companyia de Mark Shuttleworth obliga a introduir-hi.
Pel que fa a terminis, Ubuntu surt a l'abril i l'octubre, i Linux Mint sobre juny i desembre. Les noves versions de Mint inclouen una nova versió de Cinnamon, mentre que les del sabor oficial de Canonical arriba amb un Cinamon que va ser llançat de 4 a 5 mesos abans.
Personalment, i encara que li dono la benvinguda a Ubuntu Cinnamon, crec que jo no ho faré servir mai. Si faig servir Ubuntu, em decanto per l'edició principal (GNOME) o Kubuntu, i si vull Cinnamon + Ubuntu, Linux Mint m'atrau més. Ara bé, si Canonical ha decidit acceptar un nou component a la família és perquè compleix amb els seus requisits de qualitat, cosa que és una altra manera de dir que Ubuntu Cinnamon té una gran companyia al darrere. Com sempre es diu en aquests casos, al final la decisió és nostra.