El meu company Pablinux va publicar la notícia així que aprofito per parlar sobre Stadia i altres fracassos de Google. Sé que m'estic posant pesat sobre el tema, però la decisió de Google demostra el que vaig venir sostenint als meus articles de dijous. Per moltes pràctiques qüestionables i abús de posició dominant de les grans tecnològiques, el consumidor continua tenint la darrera paraula i, el consumidor no és tan fàcil de manipular.
Stadia se suma a una llarga llista de fracassos en què la insistència de Google de promocionar-los primer al seu cercador i això de ficar-los sense preguntar a Android no van servir de res.
Sobre Stadia i altres fracassos. Aquestes són les causes
Diu Pablinux:
Ara fa uns tres anys, el meu company Isaac va escriure un arxiu que titulava «Google Stadia arrasa; Microsoft, Sony i Nintendo no tenen res a fer…». I la veritat, no és que fos un titular desencertat. Era el que semblava que passaria.
Al seu moment no vaig donar gaire importància al llançament i no tinc idea de si hagués coincidit amb Isaac, però una cosa és segura. M'hauria d'haver adonat que seria un fracàs i el mateix hauria passat amb qualsevol que hagi cursat Mercadotecnia a la facultat. Gairebé tots els cursos del món utilitzen el llibre de Philip Kotler i, Kotler diu clarament que a tot mercat només hi ha lloc per a tres competidors importants.
Al mercat dels videojocs ja hi havia Nintendo i Sony que portaven dècades en el tema. Després se'ls va sumar Microsoft. Difícilment els que havien gastat molts diners en una consola i en comprar jocs invertís en un nou maquinari per poder utilitzar el seu navegador. I, els que no tenien consola tampoc no ho haurien fet. Si fossin prou fanàtics dels jocs per pagar el que demanava Google ja s'haguessin comprat una consola.
Vegem altres fracassos que demostren la regla
Hangouts
Client de missatgeria llançat el 2013 i inclòs a gairebé tots els dispositius Android fins que Google el va discontinuar el 2019. La gent va preferir ignorar-ho i descarregar-se i instal·lar-se WhatsApp. I per als que no els agradava WhatsApp hi havia Telegram.
De totes maneres, insisteix amb Google Meet.
Google Plus
Aquest intent de Google per competir amb Twitter i Facebook mai va aconseguir enlairar-se tot i que va estar en línia per 6 anys.
Google Allo
La fixació de Google per fracassar amb els clients de missatgeria ja hauria de ser d'estudi a les facultats de psicologia. Google Allo era precisament això. L'excusa oficial és que les seves característiques s'incorporaven a l'aplicació de missatgeria d'Android que tampoc gairebé no fa servir ningú.
Espais de Google
Un intent més que la gent faci servir la seva plataforma per comunicar-se. Aquesta aplicació per a discussions en grup només va durar un any. Endevinin que va preferir fer servir la gent?
Google Talk
Si alguna cosa bona cal dir de la gent de Google és que no accepten fàcilment la derrota. Aquest un altre fracàs en una aplicació de missatgeria instantània va durar des del 2005 fins al 2017.
Codi de Google
Un altre cop un intent de Google de competir en un sector on ja hi havia opcions ben establertes. En aquest cas el de allotjament de projectes de codi obert de desenvolupament col·laboratiu. En aquella època el líder era SourceForge i temps després van aparèixer GitHub i GitLab amb enormes millores. Tot i així, només van guanyar usuaris quan els propietaris de SourceForge van decidir posar publicitat als instal·ladors sense consultar.
Google Code va durar del 2006 al 2016
Hangouts on air
Una plataforma de streaming en viu llançada un any després que Twitch. Des d'anys abans hi havia altres plataformes com Ustream, Justin TV, DaCast, Veetle, Bambuser, Livestream o Blogstar.
Amb molt bon criteri Google va incorporar aquestes funcions a Youtube encara que les seves boges polítiques de copyright van fer que molts usuaris migressin a altres plataformes.
Picasa
Plataforma per compartir fotos que va existir entre el 2002 i el 2016. Google la va abandonar a favor de Google Photos encara que, pel que es veu, la gent segueix preferint Facebook.
«Difícilment els que havien gastat molts diners en una consola ia comprar jocs invertís en un nou maquinari per poder utilitzar el navegador. I, els que no tenien consola tampoc no ho haurien fet. Si fossin prou fanàtics dels jocs per pagar el que demanava Google ja s'haguessin comprat una consola.»
———————————————————————————————————————
I heus aquí el problema que Stadia hagi fracassat com a tal, la major part de la gent no ha entès que és Stadia, quin és el seu model de negoci i és degut al seu pèssim màrqueting ia llançar-ho sense facilitar als desenvolupadors la realització de ports a la plataforma.
Per desmitificar una mica, no calia pagar res pel maquinari ja que no era necessari, més que al començament. D'altra banda tenien un catàleg limitat de jocs i de l'altra una subscripció no obligatòria amb què podies reclamar els jocs del mes i jugar-los sempre que tinguessis activa la subscripció. A més, aquesta atorgava resolució 4k i so 5.1.
Amb un ordinador amb descodificació VP9 es podia jugar als jocs sense problema, tant amb teclat i ratolí com amb el comandament que tinguessis per casa usant un navegador basat en chromium. A més, van confeccionar dues extensions uns aficionats per millorar l'experiència mentre Google les anava implementant molt a poc a poc i no totes. D'altra banda, podies jugar sense problemes des d'un telèfon mòbil amb un comandament o al TV si tenia aplicació de Stadia o mitjançant maquinari que tingués l'appstore.
Per tant el que és obligatori a pagar eren els jocs (i òbviament una connexió a internet), sense la necessitat de gastar els diners en una consola o actualitzar el teu PC per jugar els últims llançaments.
Que va fallar, no tenir un target i un màrqueting clar, molt hater a les xarxes que desinformava l'usuari mitjà que no investigava o tenia curiositat per veure el que era i descartava ja al meu parer, que al final l'han utilitzat com a projecte pilot i ara vendran aquesta tecnologia com a servei a tercers. No m'estranyaria que Ubisoft llancés a mitjà termini la seva plataforma en línia a través d'aquesta tecnologia a la seva pròpia app d'ubisoft connect. En el seu moment ja el van subcontractar a ATT a USA amb el joc Batman Arkham Knight primer i després de treure'l van oferir als seus clients Control Ultimate Edition. Ambdós jocs mai van arribar a ser publicats a la plataforma tot i estar portats.
Per sort, han dit que tornaran els diners gastats en jocs i maquinari (Chromecast i comandament opcionals) a través del seu store.
I amb això no vull defensar Google, és més, no m'agraden les seves polítiques i és una pena que hagin matat la plataforma, però la seva tecnologia era bona i segur que l'acabaran amortitzant.
No m'agrada Google, tampoc és per defensar-la, però, al teu article comets una Fal·làcia d'Autoritat (Argumentum ad Verecumdiam, també conegut com Magister Dixit)
«Kotler diu clarament que a tot mercat només hi ha lloc per a tres competidors importants.».
No és perquè Kotler ho digui, hi ha d'haver raons darrere d'aquesta afirmació. D'altra banda, si investiguem una mica Kotler i les seves aportacions al Màrqueting, es podria dir que l'error més gran de Google és la seva estratègia de Màrqueting, perquè anem, si fins i tot un home va poder aconseguir convèncer persones durant 6 mesos que compressin roques per tenir-les de mascotes, Google, en el meu humil coneixement i experiència no s'ha donat tant a la tasca de donar a conèixer tots els seus serveis, sinó que també en publicitar-los *crear valor*, una cosa important que assenyala Kotler és que al Màrqueting actual ja no és suficient com en la versió 1.0 en què s'ubiquen gairebé totes les empreses, de llançar un producte i publicitar-lo, esperant que la gent el compri, avui hi ha més eines disponibles als consumidors per jutjar la qualitat d'un producte fins i tot abans de emprar-lo, per la qual cosa fer notar els seus beneficis i com es diferencia de la competència, coneixent les seves fortaleses per explotar-les al públic objectiu és vital per a la supervivència i inclusivament, el posicionament d el producte. Alguna cosa que passa amb Mozilla, que ara sembla estar ple de snowflakes de twitter amb exuniversitaris que demanen espais segurs, amb algun treballador que potser pensa que totes les corporacions (fins i tot per a la qual treballa) paguen misèria, els roben i exploten . També va passar amb Sega, per a l'època en què Sega va anunciar que ja no desenvoluparia més consoles per 2002, ja el 2001 Microsoft es va aventurar per primera vegada amb XBOX, i ho va fer bé, amb bon màrqueting i jocs molt originals, tant que no podien trobar-se per a Windows encara, Sega poc i gairebé res va tenir de Màrqueting amb la seva consola Dreamcast, menys encara amb els seus videojocs per a aquesta consola.