Diuen les males llengües que la major contribució d'Oracle a el programari lliure va ser haver fet enutjar tant a gran part dels desenvolupadors d'OpenOffice. Iaquests, desconfiant de les intencions de la companyia, van decidir crear el seu propi projecte.
Podem discutir hores si El Gimp és una alternativa a Photoshop o si qualsevol distribució Linux és millor que Windows. Però, el 2009, ningú en el seu sa judici hagués dit que OpenOffice era una alternativa vàlida a Microsoft Office. De fet, gran part de les distribucions Linux venien amb una versió lleugerament millorada anomenada OpenOffice Go i portaven en els seus repositoris (al menys Ubuntu) un lector dels formats d'arxius de Microsoft Office que corria sota Wine.
Tot va canviar quan un grup de desenvolupadors va decidir crear un projecte independent fusionant el codi d'OpenOffice i OpenOffice Go, naixent així LibreOfficee. A el temps van constituir una entitat per garantir el finançament i la continuïtat de el projecte. Document Foundation.
En el personal, no m'agrada parlar de programari lliure en termes de A com a alternativa a B. Tampoc posar l'accent en els mèrits filosòfics de les llicències lliures. Crec que si no es poden fer servir les pròpies prestacions de el programa per recomanar-, llavors no val la recomanació. La possibilitat de llegir i modificar el codi és irrellevant si no ets programador, la de poder guardar les teves documents sabent que la possibilitat d'accedir-hi en el futur no depèn dels capricis d'una empresa.
Neix un estel
Els orígens del que avui coneixem com LibreOffice hai que rastrejar fins a la dècada de l'80 quan un programador alemany anomenat Marc Borries va crear un processador de textos per a les home computer i MS-DOS anomenat StarWriter. Després va fundar Star Division. Després es van agregar una planilla de càlcul i un programa de dibuix per la qual cosa el trio va passar a vendre amb el nom de StarOffice. La segona versió de la suite ja comptava funcionava també amb Mac.
Alguns anys després, un fabricant de maquinari anomenat Sun Microsystems va comprar l'empresa de Borries. Sun no tenia tradició en la distribució d'aquest tipus de programari, i alguns creuen que li resultava més barat comprar una empresa que desenvolupés suites informàtiques que pagar-li a Microsoft el que demanava per les llicències per als seus milers d'empleats.
No és tan desgavellat com sembla si tenim en compte que el 2000 la signatura va permetre la descàrrega gratuïta de StarOffice 5.2 i també la va repartir en cedés que s'aconseguia en revistes.
Alguns anys abans, Netscape Communications, davant la impossibilitat de competir contra Microsoft, havia decidit alliberar el codi font de el navegador Netscape. Això va ser la base de el navegador que avui coneixem com Firefox.
Sun va decidir seguir el mateix camí i va alliberar el codi de StarOffice en l'any 2000. Dos anys després arribava OpenOffice.org 1.0.
El 2005 ens va portar la versió 2.0 i un nou format d'arxiu. El format de documents oberts (ODF). La idea era que els documents creats amb OpenOffice poguessin ser llegits per qualsevol altre programa assegurant que sempre es pogués accedir-hi.
Avui fins Microsoft Office suporta a el format ODF, i, a el mateix temps, cada nova versió de LibreOffice millora el suport per als arxius nadius d'aquesta suite ofimàtica.
Què hi ha darrere el codi. El paper de la Document Foundation
Darrere de el projecte LibreOffice està Document Foundation. TDF va ser creada com una fundació benèfica sota la legislació alemanya. L'entitat està oberta tant per a la participació d'individus com d'empreses i estats.
En la declaració de la seva missió diu
Document Foundation té la missió de facilitar l'evolució de la Comunitat LibreOffice cap a una nova organització oberta, independent i meritocràtica. Una fundació independent reflecteix adequadament els valors dels nostres contribuents, usuaris i partidaris, permetent una comunitat més efectiva, eficient i transparent. La TDF protegirà les inversions passades aprofitant els èxits de la primera dècada amb OpenOffice.org, ha de fomentar una àmplia participació dins la comunitat i coordinarà les activitats a tota la comunitat.