Què és Bootstrap i quan convé fer-lo servir

El programari lliure i de codi obert ens ofereix múltiples alternatives per a moltes coses. Això fa difícil saber quina és la millor per utilitzar. Comencem dient que si no necessites un lloc web no necessites saber què és Bootstrap i quan convé fer-lo servir.

En els vells temps, per fer un lloc web podies arreglar-te-la perfectament amb un bloc de notes o fins i tot amb un processador de textos, però a mesura quee les pàgines van anar guanyant en interactivitat i el contingut va haver de ser actualitzat més freqüentment, es va fer necessari la utilització de noves eines per crear-los.

Què és Bootstrap i quan convé fer-lo servir

D'una banda, van aparèixer els editors visuals com Macromedia (Posteriorment Adobe) Dreamweaver que et permetien tant l'escriptura de codi com l'edició visual del contingut. A Linux vam tenir eines com Kompozer o NVU que, encara que no van tenir les mateixes prestacions, facilitaven força la tasca.

Si et donava bé l'escriptura de codi, no hi faltaven eines. Anjuta o Eclipse eren entorns de desenvolupament ideals per a programadors experts.

Amb el temps van aparèixer els gestors de continguts com WordPress drupal o Joomla.  Aquest tipus de programari permetia desentendre's de l'escriptura de codi per enfocar-se a la creació de continguts. Van resultar ser l'alternativa ideal per a llocs com Linux Adictos en què diversos autors estem actualitzant el contingut constantment.

Deixeu-me explicar una mica això.

Des del punt de vista de la codificació una pàgina web inclou:

• Tipus de document: Indiqueu al navegador quina versió d'HTML s'està usant.
• Contenidor HTML: Indiqueu al navegador l'inici i la fi del document HTML i podeu incloure informació addicional com l'idioma.
• Contenidor Head: Inclou informació útil per al navegador i els cercadors com ara el títol de la pàgina, l'autor, una breu descripció del contingut i una llista de termes rellevants. A més, li diu al navegador on trobar instruccions sobre com representar el contingut a la pantalla.
• Contenidor Body: Aquí va tot el contingut que l'usuari veurà al navegador.
• Instrucció script: Indica al navegador on trobar instruccions en determinats llenguatges de programació com ara Javascript o PHP que permeten afegir interactivitat o enviar formularis per correu.

Les parts d'un document dins del contenidor Body són:

• Capçalera: És on es mostra el títol del lloc web. Podeu contenir el logotip, els enllaços, la barra de navegació o una altra informació destacada.
• Navegació: Aquest contenidor sutilitza per crear un menú de navegació que daccés a les parts principals del lloc.
• Article: El nom és força descriptiu de la funció. Serveix per diferenciar diferents temes dins una pàgina web. Per exemple, aquest post del que us segueix a la pàgina principal de Linux Adictos.
• Secció: Separa les parts d'un article.
• A part: Agrupa el contingut que es mostra al costat de la pàgina.
• Peu de pàgina: Mostra la informació a peu de pàgina. Sol utilitzar-se per mostrar informació com adreces, enllaços a altres llocs i repetir el menú.

Hi ha contenidors per marcar diferents parts del text com a h (1 a 6) op que indiquen títols i paràgrafs respectivament.

Si no existissin els gestors de continguts, cada vegada que els autors de Linux Adictos voldríem publicar un article, hauríem de reescriure tot el codi de la pàgina des de zero.  A més, hauríem d'actualitzar a mà l'ordre de la pàgina principal i la llista d'articles per categoria.

I, si als administradors se'ls acudís fer un redisseny o sorgís una nova mida de pantalla, caldria actualitzar els fulls d'estil.

El problema dels gestors de continguts

Tot i que els gestors de continguts són ideals en les condicions que esmentem, són un malbaratament de recursos en el cas de llocs que no són actualitzats freqüentment com a webs corporatives o informatives amb pocs canvis.  Daltra banda, inclouen lús de base de dades i la seva popularitat fa que siguin objecte datacs freqüents el que requereix estar pendents dactualització.

En el cas particular de WordPress, al meu entendre s'està convertint en bloatware. Cada cop més els temes exigeixen la instal·lació de complements que en molts casos compleixen la mateixa funció dels que ja tenies instal·lats. I, la majoria de les millors prestacions estan sota la modalitat de pagament. I no són precisament barats.

És aquí on frameworks de codi obert com a Bootstrap resulten útils.  Pensa en Bootstrap com una caixa de maons llec que en lloc de construir coses serveixen per construir llocs web que s'adapten fàcilment a totes les mides de pantalla. No necessites reinventar la roda ja que porta gairebé tot el que pots necessitar com a botons, icones i temes. Però alhora tens la flexibilitat perquè els teus dissenys no s'assemblin als altres.

Al proper article veurem com utilitzar-lo.