Linux és un nucli majoritàriament lliure semblant al nucli d'Unix. És un dels principals exemples de programari lliure i de codi obert.
Després de dos mesos de desenvolupament, Linus Torvalds va donar a conèixer el llançament del Kernel de Linux 6.2, en el qual els canvis més notables inclouen el codi amb llicència Copyleft-Next, es va millorar la implementació de RAID5/6 a Btrfs, es va seguir integrant la compatibilitat amb el llenguatge Rust, es va reduir la sobrecàrrega de protecció Retbleed, es va afegir la limitació de memòria de reescriptura i un s'ha afegit el mecanisme TCP S'ha afegit l'equilibri PLB (Protective Load Balancing).
La nova versió va rebre 16843 correccions de 2178 desenvolupadors, la mida del pegat és de 62 MB (els canvis van afectar 14108 fitxers, es van afegir 730195 línies de codi, es van eliminar 409485 línies). Al voltant del 42% de tots els canvis introduïts a 6.2 estan associats amb els controladors de dispositius, aproximadament el 16% dels canvis estan relacionats amb l'actualització del codi específic de les arquitectures de maquinari.
Principals novetats de Linux 6.2
En aquesta nova versió que es presenta es permet incloure el codi i els canvis proporcionats sota la llicència Copyleft-Next 0.3.1. La llicència Copyleft-Next va ser creada per un dels col·laboradors de GPLv3 i és totalment compatible amb la llicència GPLv2, segons el que han verificat els advocats de SUSE i Red Hat. En comparació amb GPLv2, la llicència Copyleft-Next és molt més compacta i fàcil d'entendre (es va eliminar la part introductòria i la menció de compromisos obsolets), determina el temps i el procediment per eliminar violacions, elimina automàticament els requisits de copyleft per al quan obsolet, que és més de 15 anys.
Un altre dels canvis que es destaca, és que s'hi inclou la utilitat "rv", que proporciona una interfície per interactuar des de l'espai de l'usuari amb els manejadors del subsistema RV (Runtime Verification). La validació es realitza en temps d'execució en adjuntar controladors a punts de seguiment que verifiquen el progrés real de l'execució contra un model d'autòmat determinista de referència predeterminat que defineix el comportament esperat del sistema.
S'ha afegit l'API iommufd per a l'administració de l'espai d'usuari de la Unitat d'administració de memòria d'E/S (Unitat d'administració de memòria d'E/S). La nova API permet administrar taules de pàgines de memòria d'E/S mitjançant descriptors de fitxers.
Per al mecanisme de bloqueig de UCR (lectura-còpia-actualització), s'implementa un mecanisme opcional de devolució de trucada en què un temporitzador processa diverses trucades de devolució alhora en mode per lots. L'aplicació de l'optimització proposada permet reduir el consum d'energia a dispositius Android i ChromeOS entre un 5 i un 10% en posposar les sol·licituds de RCU durant la càrrega del sistema inactiva o baixa.
S'ha afegit una nova opció de línia d'ordres del nucli trace_trigger per activar un activador de seguiment que s'utilitza per vincular ordres condicionals que s'anomenen quan s'activa un seguiment de pila (per exemple, trace_trigger=»sched_switch.stacktrace if prev_state == 2″).
Un altre dels canvis que es destaca és que s'ha començat un port de funcionalitat addicional des de la branca de Rust-for-Linux relacionat amb l'ús de Rust com a segon llenguatge per desenvolupar controladors i mòduls de nucli. El suport de Rust està deshabilitat per defecte i no fa que Rust s'inclogui com una dependència de compilació del nucli requerida. La funcionalitat bàsica oferta en la darrera versió s'amplia amb característiques per admetre codi de baix nivell, com el tipus Vec i les macros pr_debug!(), pr_cont!() i pr_alert!(), així com les macros «#[vtable ] », macro procedimental, que simplifica el treball amb taules de punters sobre funcions. S'espera que en versions futures s'afegeixin embolcalls de Rust d'alt nivell sobre els subsistemes del nucli, que us permetran crear controladors complets a Rust.
A més, també es destaca que es va implementar un nou mètode per protegir-se contra la vulnerabilitat Retbleed a les CPU Intel i AMD mitjançant el seguiment de profunditat de trucades, que no és tan lent com la protecció Retbleed present anteriorment. Per habilitar el mode nou, es proposa el paràmetre de línia d'ordres del nucli retbleed=stuff.
En la plataforma ARM64, a l'etapa d'arrencada, és possible habilitar i deshabilitar la implementació del programari del mecanisme Shadow Stack, que s'usa per protegir contra la sobreescriptura de la direcció de retorn d'una funció en cas de desbordament del memòria intermèdia a la pila (l'essència de protecció és guardar l'adreça de retorn en una pila separada després de transferir el control a la funció i recuperar la direcció donada abans de sortir de la funció).
Dels altres canvis que es destaquen:
- Per a IPv6, es va afegir suport per a PLB (Protective Load Balancing), en canviar l'etiqueta de flux d'IPv6, el PLB canvia aleatòriament les rutes dels paquets per equilibrar la càrrega als ports del switch.
- S'ha afegit suport per a enllaços de 800 gigabits.
- S'hi va afegir la capacitat de canviar el nom de les interfícies de xarxa sobre la marxa, sense aturar la feina.
- Es va afegir una menció de l'adreça IP a la qual va arribar el paquet als missatges d'inundació SYN escrits al registre.
- Per a UDP, s'implementa la capacitat de fer servir taules hash separades per a diferents espais de noms de xarxa.
- Els ponts de xarxa admeten el mètode d'autenticació MAB (Omissió d'autenticació MAC).
- El controlador i915 (Intel) va estabilitzar la compatibilitat amb les targetes gràfiques discretes Intel Arc (DG2/Alchemist) i va millorar la compatibilitat amb les GPU Meteor Lake.
- El controlador Nouveau és compatible amb la GPU NVIDIA GA102 (RTX 30) basada en l'arquitectura Ampere. Per a les targetes nva3 (GT215), s'ha afegit la capacitat de controlar el llum de fons.
Finalment si estàs interessat en poder conèixer més a l'respecte, pots consultar els detalls en el següent enllaç.