Microsoft Edge és el primer navegador de Microsoft amb versió per a Linux.
Lluny de ser una bona notícia, la desaparició dInternet Explorer empobreix les opcions dels usuaris a lhora de triar com navegar. Una cosa són els estàndards web, acordats per tots els participants de la xarxa i, una altra de molt diferent són els estàndards de facto imposat per qui controla alguns dels serveis web més populars i la meitat del mercat de dispositius mòbils.
No es tracta de defensar Microsoft, al article anterior vam veure que no es tallava a l'hora d'imposar la seva participació al mercat. Però, cQuan els usuaris, la competència i els ens reguladors havien obligat l'empresa a produir una nova versió més amigable amb els estàndards web, les pràctiques monopòliques de Google el van obligar a rebutjar la seva feina i esdevenir una més de les empreses obligades a utilitzar la base del codi de Chrome.
Com va ser la desaparició d'Internet Explorer
L'èxit perdurable de Windows XP i el fracàs de Windows Vista van fer que Internet Explorer 8, inclòs amb Windows 7, hagués de ser compatible amb tres sistemes operatius.
Algunes de les seves característiques són la barra de favorits, el mode de navegació privada i, la protecció perquè quan una pestanya es bloquegés, no afectés la navegació de les altres.
L'any 2011 tampoc va ser l'any de Linux a l'escriptori, però va marcar una fita en el creixent (I obligat) abandonament de la conducta monopòlica de Microsoft i el seu apropament als estàndards web i el codi obert.
La versió 9 dInternet Explorer era compatible amb diversos components dHTML 5, suport millorat per als fulls destil i un més veloç motor de Javascript.
En un altre ordre de coses incloïa una interfície d'usuari redissenyada i protecció en capes contra el codi maliciós (malware).
També va ser part dels esforços de Microsoft de matar Windows XP ja que no era compatible amb aquesta versió.
DInternet Explorer 10 és molt poc el que es pot dir. Estava dissenyat per coincidir amb la nova interfície de Windows 8 i, en un reconeixement del fracàs de la tecnologia Silverlight, incloïa suport per a Adobe Flash.
La interfície de Windows 8 no va agradar a tothom. Microsoft va treure una versió redissenyada i coneguda com a Windows 8.1. Aquest Windows va portar la darrera versió dInternet Explorer. Oferia suport per a pantalles d'alta resolució. Va arribar a tenir suport per a HTTP/2.13 14 15 i SPDY, era compatible amb Flexbox i vores d'imatges en fulles d'estil, Api's de criptografia i contingut multimèdia codificat. A més, mostrava els subtítols als vídeos, millores en l'execució de Javascript i renovades eines de disseny web.
Última batalla i rendició
A mesura que s'anaven coneixent les novetats que tindria Windows 10, Microsoft va sorprendre tothom amb l'anunci de Project Spartan, un navegador completament nou que seria més ràpid i s'integraria amb l'assistent Cortana.
Aquest projecte es coneixeria, un cop alliberat Windows 10, com a Microsoft Edge. Edge no era compatible amb cap altra versió del Windows.
Però ja era tard. Edge mai va arribar a enlairar-se i Microsoft va tirar la tovallola.
Al seu moment, des de Redmond van acusar Google d'empitjorar artificialment el rendiment dels seus serveis quan s'hi accedia des d'un navegador de Microsoft. Sigui cert o no, iper impossible accedir al cercador, a Gmail oa Documents sense topar-se amb l'oferta de descarregar Chrome i la promesa que l'experiència d'ús milloraria notablement. I, de fet, ho era. Google se n'ocupava.
El 2018, seguint l'exemple d'Opera i Vivaldi, Microsoft va anunciar que la següent versió d'Edge passaria a basar-se a Chromium, la base de codi obert de Chrome. Van quedar enrere els dies en què la porció de mercat d'Internet Explorer era tan gran que la Unió Europea va obligar a incloure a Windows l'opció d'escollir el navegador predeterminat.
Amb el canvi del codi base va venir la primera versió d'un navegador de Microsoft per a Linux. De fet, Microsoft oferia Internet Explorer sota la forma duna màquina virtual per a desenvolupadors, però no és el mateix.
De totes maneres, és un pobre consol per al nou i, encara pitjor gairebé monopoli que està vivint el desenvolupament web. Una sola empresa decideix què és el que podem utilitzar o no els usuaris. I això és massa poder.
No he estat mai d'acord amb això de monopolis. Chrome porta tantíssims anys al mercat, que hi ha hagut temps de sobres, perquè qualsevol tragués un altre navegador millor i ningú ho ha fet, potser és impossible?, doncs va ser que no, al seu moment Internet Explorer era el rei i va ser desbancat per Chrome, per què per monopoli?, va ser que no, el monopoli per aquell temps era d'Internet Explorer, llavors perquè ho va desbancar Chrome?, doncs perquè era molt millor navegador, punt pilota, això no és monopoli, això és tenir dos callons per saber fer les coses, des que Chrome va desbancar IE mira si han passat anys, ja que ningú ha tingut els santíssims calons de treure un navegador que desbanqui Chrome i això no és monopoli, això és no saber fer les coses, perquè igual que suposadament IE era un monopoli i va caure per Chrome, el mateix podia passar a Chrome, punt pilota. Amb Microsoft igual, perquè no surt un sistema operatiu que desbanqui Windows?, impossible?, no, ni de bon tros, però com que no tenen callons per fer-ho, és més còmode anomenar-lo monopoli. Clar exemple Android, que domina el mercat dels mòbils, 8 de cada 10 mòbils al món són Android, també és monopoli?, doncs no, pot venir qualsevol i treure un SO nou per a mòbils que desbanqui Android, només que no ho fan. Així que a tot se'l titlla de monopoli i es queden tan amples i per a mi no són monopoli, són genis. Chrome de la nit al dia es va fer amb el món sencer, oferint uns productes excel·lents i d'una enorme qualitat i per mi això, no és monopoli, és ser un geni.
Monopoli: és un privilegi legal en el qual hi ha un productor o agent econòmic (anomenat monopolista) que posseeix un gran poder de mercat i és l'únic en una indústria donada que posseeix un producte, bé, recurs o servei determinat i diferenciat.
El problema és que empreses com Google se'n diu monopoli perquè des que va començar a oferir el seu navegador, ha fet tot el possible mitjançant els serveis que ofereixes com el Cercador de Google, Gmail, Google Workspace, etc… que aquests serveis siguin més compatibles amb navegador que amb la resta de la competència. En la mesura que les persones van començar a fer servir més els serveis de Google per comoditat, ja que engloba bàsicament contrasenyes, marcadors, addons, fotos, treballs d'oficina, cercador, correu electrònic, etc… I que aquests serveis es visualitzaven i funcionaven millor a Chrome que a la competència, perquè Google manté tancat el codi dels canvis que normalment fa als seus serveis, fent que pràcticament de la nit al dia passin falles subtils però molestes a l'usuari en altres productes de la competència entre navegadors d'internet. Una cosa del que recordo, ja s'ha fet un article a linuxadictos.
D'altra banda, pel que fa a sistemes operatius, no és que Windows o Android siguin millors, sinó que les empreses darrere d'aquests sistemes per a PC i Mòbil com Microsoft i Google respectivament, fan contractes, on el conveni obliga les parts involucrades a l'accés, és a dir, al privilegi de tenir la documentació necessària per als controladors de l'equip (sigui un PC o un Mòbil respectivament d'acord amb el sistema), això fa que altres desenvolupaments com el de Linux, hagi de batallar per crear controladors lliures (basant-se a provar contínuament cada dispositiu, interpretant els seus senyals anàlegs per convertir-los en codi de màquina) perquè funcionin o fins que el fabricant d'aquests components els alliberi (quan ja no es vegi forçat per contracte).
Aleshores sí, hi ha un monopoli, no, no es tracta de cap mediocritat ni molt menys manca de genialitat, tampoc és per manca d'interès a desbancar aquests monopolis, no és casualitat ni molt menys per oci o per moda o per joda que hi hagi moviments en benefici del Programari Lliure, l'Open Source i fins i tot l'Open Hardware. Sent aquest últim el més en bolquers respecte als dos primerament esmentats, és El Privilegi que s'obté mitjançant la Força de l'Estat perquè és aquesta entitat la que proporciona «La Llei», és que es fa lícit aquesta mena de problemes i situacions.
És una mica insolvent que «Linux Adictos» surti en defensa de Microsoft i el seu horrible navegador que (abans que res i a sobre) és programari privatiu. Als usuaris de programari lliure ens té sense cura l'escorxador constant entre capitalistes que no tenen ni la delicadesa d'alliberar el codi font (copyleft) que produeixen els seus empleats explotats. Ahir Microsoft tenia el monopoli, avui Alphabet, demà Whatever.
És cert que un oligopoli no és igual a un duopoli i aquest igual a un monopoli. Però des del camp del programari privatiu s'ocupen dels seus negocis, des del camp del programari lliure ens hem d'ocupar dels desenvolupaments lliures.
Com a notícia informativa l'article està bé, però per això diu que «la desaparició d'Internet Explorer empobreix les opcions dels usuaris a l'hora d'escollir com navegar» sembla una mica molt. Justament amb un programari privatiu és molt poc el que un pot «escollir com navegar», sense comptar tots els abusos de Microsoft contra els usuaris.
Salutacions
1) Linux Adictos no defensa res. Per alguna cosa els articles porten signatura.
2) Quan et van triar àrbitre del que els ha d'interessar o no als usuaris del programari de codi obert?
3) Llevat del Firefox i algun derivat, tots els navegadors de codi obert van optar per Chromium. Que hi hagi una alternativa encara que sigui privativa, és millor que cap alternativa.
Què tal,
1) Em sembla una zona grisa/discutible. Si Linux Adictos publica alguna cosa que produeix una reacció legal no importarà que l'article estigui signat per algú en particular, hi haurà una responsabilitat compartida, entre altres coses perquè tot mitjà té allò que s'anomena una línia editorial, etc. Però bé, val l'aclariment que no es tracta d'una posició de Linux Adictos sinó exclusiva del redactor de la nota.
2) Suposo que és una pregunta retòrica, entenc que no cal respondre-la.
3) Per començar, que l'alternativa a un soft privatiu sigui un altre soft privatiu, des d'un punt de vista, equival que no hi hagi cap alternativa (és com haver de triar si et colpegen amb un fuet o una goma…), però, més important, vós mateix acabeu d'assenyalar que *ja hi ha una alternativa* (Firefox i derivats), de manera que no només no hi ha necessitat de defensar «alternatives» privatives sinó que té més sentit impulsar veritables alternatives lliures, com és el cas de Firefox, SeaMonkey, PaleMoon, WaterFox, surf, Falkon, Konqueror, Epiphany/Web, eolie, Tangram, qutebrowser, … Bàsicament tots els que estan basats en Gecko, Qt/WebKit/GTK, etc., és a dir, motors que no són Blink.
Aquí es pot consultar ordenat per 'layout engine': https://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_web_browsers#General_information
També aquí: https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_web_browsers#Graphical
Salutacions!