La hibernació en GNU / Linux

Molts de vosaltres em direu que la tecnologia de la hibernació no és una cosa nova, però si que està sent el centre de molts articles i publicacions causa dels recents problemes que tant sistemes privatius com distribucions així com també usuaris estan tenint últimament amb la hibernació.

Aquí no parlarem dels problemes que Windows 10 té amb la hibernació, però si que parlarem d'aquesta utilitat en les principals distribucions GNU / Linux, així com les seves diferències respecte a altres formes d'apagar o suspendre l'equip i saber així quina és la millor opció que tenim per a cada situació.

No esmentarem totes les distribucions que actualment estan disponibles per a tots, però si que parlarem de la hibernació en les principals distribucions GNU / Linux que existeixen actualment.

Primer hem de saber que és hibernació i que no és. hibernació és un procés de sistema operatiu en el qual es "congelen" totes les dades, serveis i configuracions que estem utilitzant per poder apagar l'equip i tornar a iniciar-lo tal qual estava.

Així, hibernació no suposa deixar els documents i arxius tal qual estaven quan apaguem l'ordinador per tornar a usar-los ni tan poc significa suspendre l'equip. És una cosa més ràpid que el primer i menys costós que l'últim.

¿Què és la suspensió?

Suspendre un equip o entrar en mode de suspensió significa que el sistema operatiu crea una imatge viva de tot el sistema (Dades personals incloses) i l'envia a la memòria ram o memòria volàtil de l'equip per així apagar la resta dels components, però la memòria ram i la placa base segueixen funcionant encara que a un menor ritme.

Entrar a suspensió vol dir que l'equip segueix consumint energia, encara que menys que a ple funcionament i es tornarà a activar amb una tecla o gest de ratolí o simplement amb aixecar la tapa en el cas dels portàtils.

Aquest mètode és realment útil en equips que tenen més de 2 Gb de memòria ram i poc emmagatzematge intern en el disc dur (per exemple per ser un disc SSD).

¿Què és el reinici amb obertura de documents?

Sistemes operatius com MacOS té una funció híbrida que suposa apagar el sistema operatiu però quan es torna a encendre, el sistema operatiu obre les aplicacions últimes que s'han tancat o determinats documents.

Això és pràctic per a molts, per això moltes distribucions GNU / Linux fan el mateix. No obstant això aquesta opció no deixa de ser un reinici o un simple apagat de l'equip, amb la posterior càrrega inicial de processos i configuracions que es fa en cada inici, alguna cosa que podem fer de manera manual però que pot alentir l'inici de sistema operatiu.

Llavors què és la hibernació?

La hibernació és un procés en el qual es crea una imatge viva de el sistema actual, però no es guarda a la memòria ram sinó en la memòria swap o memòria d'intercanvi del disc dur. És a dir, en el disc i per tant es pot apagar sense esborrar la informació.

Això vol dir que l'equip es pot apagar ja que no té res a la memòria ram, la memòria volàtil però la càrrega de el sistema no és tan llarga com en l'inici de sistema operatiu, ja que s'utilitza la imatge.

Tota la informació de sistema es bolca en un sol arxiu que és l'arxiu que es carrega, per tant també necessitarem tenir un disc dur amb gran capacitat per poder utilitzar la hibernació sense cap problema.

¿Puc tenir la funció d'hibernació en GNU / Linux?

Només podem tenir aquesta funció si realment el nucli de Linux ho suporta. Això és important recordar doncs si volem executar un nucli compilat per nosaltres hem de tenir activada aquesta funció, en cas contrari ens quedarem sense aquesta funcionalitat i no podrem activar la hibernació.

No obstant això, el més habitual és utilitzar el nucli que ofereix la distribució, una versió en la qual la funció hibernació així com altres funcions i drivers estan habilitades. així que el normal és que la hibernació estigui present en el nostre ordinador amb GNU / Linux.

Com actiu la hibernació en el meu distribució GNU / Linux?

Com hem dit, la hibernació és present en totes les distribucions GNU / Linux (a l'almenys en la majoria). Això vol dir que n'hi ha prou amb anar a menú d'apagada del nostre escriptori i trobarem l'opció d'hivernar, Al costat de la d'apagar, reiniciar, suspendre i tancar sessió. Una vegada que estem en mode hibernació, només hem de prémer el botó d'encesa per activar altres vegada el sistema.

Si volem utilitzar aquesta funció amb una ordre de terminal, Primer hem de tenir instal·lades les eines pm-utils, alguna cosa que segurament ja estarà. Però si tenim algun missatge d'error, possiblement no tinguem instal·lades aquestes eines que es troben en tots els repositoris oficials de les distribucions. Així, si tenim aquestes eines, per entrar en mode hibernació hem d'usar el següent comandament:

sudo pm-hibernate

Si tenim una distribució que es basa a ArchLinux o derivada d'ella, només hem d'escriure el següent:

hibernate -F /etc/hibernate/ususpend-disk.conf

En el cas d'utilitzar OpenSUSE, Hem d'utilitzar la següent comanda:

systemctl hibernate

Si som més arriscats i tenim una distribució que es basa o és Gentoo, La comanda és el següent:

pm-hibernate

Això és la norma general, però hi ha algunes excepcions com Ubuntu.

Com habilitar la hibernació en Ubuntu

Tot i que Ubuntu permet en el seu nucli que el sistema pugui entrar en hibernació, aquesta opció no està habilitada per defecte en la distribució i hem d'activar-ho nosaltres mateixos. Però això es pot solucionar de manera molt fàcil.

Primer hem de crear un arxiu de text amb gedit i escriure el següent en ell:

[Re-enable hibernate by default in upower]

Identity=unix-user:*

Action=org.freedesktop.upower.hibernate

ResultActive=yes


[Re-enable hibernate by default in logind]

Identity=unix-user:*

Action=org.freedesktop.login1.hibernate;org.freedesktop.login1.hibernate-multiple-sessions

ResultActive=yes

Aquest fitxer el guardarem amb el següent nom:

com.ubuntu.enable-hibernate.pkla

Ara hem d'obrir el nostre gestor de fitxers amb permisos d'administrador i enganxar l'arxiu que hem creat en la següent carpeta:

/etc/polkit-1/localauthority/50-local.d

Una vegada que hem enganxat l'arxiu, tanquem totes les finestres i reiniciem el sistema operatiu perquè s'apliquin els canvis oportuns. I després del reinici de sistema, veurem com l'opció d'aquesta funció ja està disponible en els menús de l'escriptori del nostre Ubuntu i no només a través de la terminal.

Conclusió sobre la hibernació

En general l'opció d'hivernar és més ecològica que la suspensió, però cal tenir en compte les nostres necessitats. Si necessitem un inici ràpid, la suspensió és l'opció més ràpida de totes elles.

Si per contra volem estalviar energia i recursos, el reinici amb obertura de documents és la millor opció. Però si per contra no tenim problemes amb els recursos però no volem gastar energia, la hibernació és la millor opció i per això sol ser la que millor s'adequa als equips moderns on no hi ha límits d'espai en el disc dur però si hi ha problemes de bateria.