ja vam veure què és el Grub de Linux i com funciona.
GRUB té la seva pròpia notació, que és molt similar, encara que una mica diferent de la notació general que podria presentar un usuari típic de Linux.
Aquest seria un exemple d'una entrada del GRUB habitual:
(Hd0,1)
Els suports són una necessitat, tots els dispositius enumerats al menú de GRUB han d'anar entre parèntesis.
hd significa disc dur, fd representa un disquet, cd representa la unitat de CD-ROM, etc.
El primer número es refereix a el nombre de disc dur físic, en aquest cas, la primera unitat, ja que són comptats a partir de zero cap amunt. Per exemple, hd2 es refereix a la tercera unitat de disc dur físic.
El segon número es refereix a el nombre de partició del disc dur seleccionat, de nou, les particions s'expliquen des de zero cap amunt. En aquest cas, un sinònim de la segona partició.
A partir d'aquí, és evident que el GRUB (menú) no discrimina entre discos IDE o SCSI o particions primàries o lògiques. La tasca de decidir quina unitat de disc dur o una partició d'arrencada deixa a la BIOS i la Etapa 1.
El significat de la notació és molt simple.
Les particions primàries es puntuarà de 0 a 3 (hd ?, 0), (hd ?, 1), (hd ?, 2), (hd ?, 3). Les particions lògiques en la partició estesa es compten entre 4 i, amb independència de l'nombre real de particions en el disc dur, per exemple, (hd1, 7).
Les entrades no són suficients per arrencar un sistema operatiu però.
GRUB també necessita saber les imatges de sistema operatiu que ha de carregar. Això s'assigna com a paràmetres per a cada un dels dispositius anomenats, incloent marques especials (switches). Per exemple, mode segur de Windows és una marca especial. Exemple 2:
predeterminat 0
temps d'espera 8
La primera línia (per defecte 0) significa que el primer sistema operatiu de la llista s'inicia. La segona línia (temps d'espera de 8) indica quant temps (en segons) l'usuari ha de fer la seva elecció abans que l'entrada per defecte es carregui.