Finançament del programari lliure Per què ens molesta parlar del tema?

Windows mostra publicitat a la seva versió Insider

Fa uns dies el meu company Pablinux ens va explicar la polèmica per una publicitat d'Ubuntu que es mostra a la terminal. És una bona excusa per parlar sobre el finançament del programari lliure.

Hi ha en molts usuaris una tendència a voler ignorar el fet que mai tindrem programari lliure de qualitat sense desenvolupadors pagaments. Linus Torvalds no va crear Linux després de tornar de fer hamburgueses a Mc Donald´s en acabar les seves classes a la facultat. Era un estudiant d'informàtica universitari mantingut pels seus pares.

Quant al finançament del programari lliure

Per descomptat, que el fet que els desenvolupadors rebin una paga no garanteix de per si la qualitat del programari. Hi ha massa programari comercial de baixa qualitat que ho demostra. Però la paga fa més probable que el desenvolupador pugui dedicar el temps i latenció que requereix la creació i el manteniment del programari.

En general, per calcular el cost d'un projecte de programari (ja sigui lliure o privatiu) cal tenir en compte tres factors:

  • Les hores de programació necessàries.
  • Lespecialització requerida.
  • Les plataformes de destinació.
  • La implementació.

És evident quei no es necessitaran els mateixos recursos per fer un clon del Buscamines per a Android que un programa de manipulació d'imatges basat en intel·ligència artificial. És molt més fàcil crear complements per a El Gimp que per a Photoshop. Tot i això, el segon en té molts més. Això és perquè es requereixen coneixements avançats de matemàtiques aplicades al processament d'imatges i els qui en tenen no estan disposats a compartir-los de franc.

Però els costos no s'acaben aquí. Cal tenir un equip dedicat a la correcció d'errades, la redacció de manuals, el manteniment tècnic, la resposta de les consultes dusuaris i la solució de possibles problemes legals.

Vells i nous models de finançament

Com assenyalen alguns comentaris a l'article de Pablinux, això de Canonical difícilment es pot qualificar de publicitat. Són dues línies recomanant provar la beta dun producte que serà gratuït per a usuaris domèstics. Però Seria tan dolent si recomanés un sabó o el nou model de sedan de Toyota? Són dues línies que, una vegada que saps que hi són ja no has de llegir. És un preu massa alt per una millora de la qualitat?

Canonical va apostar durant anys al mercat domèstic, fins i tot va intentar obtenir finançament per al dispositiu convergent. Mai no va obtenir bons resultats. Per pura casualitat, va aconseguir inserir-se al mercat corporatiu com una alternativa entre la manca de suport corporatiu de Debian i l'alt cost del suport de Red Hat o Oracle. Això va fer que deixés de ser la distribució innovadora que vam conèixer.

La veritat és que en informàtica hi ha dues classes d'usuaris: els clients o el producte. Si no paguem, algú pagarà per nosaltres. La captura de pantalla que encapçala aquest article és de Windows Insider (La versió gratuïta de Windows) corrent al meu ordinador. Sembla que servir-lo de cobaia no és suficient pagament per a Microsoft.

Actualment, el programari lliure es finança per:

  • Cobrament per descàrrega: L'usuari posa un valor al producte per descarregar-lo, és el cas d'Elementary OS i Linux Lite.
  • Suport corporatiu: Les empreses paguen una quantitat de diners per tenir suport tècnic. En alguns casos adquirir-lo és obligatori (Red Hat Enterprise Linux) o Voluntari (Ubuntu).
  • Patrocini d'empreses: Determinades empreses paguen als desenvolupadors del projecte, ja sigui perquè integrin el seu producte (El cercador Google al navegador Firefox) o perquè utilitzen els seus components en aquests productes.
  • Donacions: Els usuaris poden donar utilitzant plataformes generals com Paypal o altres específiques per a projectes de programari lliure com LiberaPay u OpenCollective.
  • Venda de productes: Ja sigui relacionats (Hardware com en el cas de KDE Neon o Manjaro) o no relacionat (Roba o tasses amb el logotip del projecte com Linux Mint)

També es poden buscar noves alternatives com ara publicitat en l'arrencada o una adaptació de l'anomenat Pla Scanlon, és a dir, que un percentatge de l'estalvi d'utilitzar programari lliure hagi d'anar al projecte.

La veritat és que cal deixar de pensar que el programari lliure és gratuït i començar a discutir de debò el tema. El cada vegada més gran control de les empreses a la Linux Foundation i altres entitats del programari lliure i de codi obert afecta els nostres interessos com a usuaris


Un comentari, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: AB Internet Networks 2008 SL
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Elias Ezequiel Dipace va dir

    Interessant article!!