Linux porta molt de temps entre nosaltres i el programari lliure bastant més, per la qual cosa no és estrany que hi hagi projectes que tinguin un parell de dècades a l'esquena. No obstant això, els 30 anys de Red Hat són una mostra del poder de codi obert.
Abans de ser adquirida per IBM, Red Hat va ser la primera companyia independent basada en programari lliure a obtenir capitalització i guanys record. Novell ja no existeix, Oracle no va començar amb programari lliure i Canonical va ser fundada per un milionari, per tant podem dir que és l'única que es va fer des deSota
Els 30 anys de Red Hat
Fa 30 anys, dos anys després que Linus Torvalds publicava la primera versió del nucli Linux i Richard Stallman la segona de la llicència GPL, un petit empresari va conèixer en una conferència de tecnologia a un jove que havia creat la seva pròpia distribució de Linux i la distribuïa en cd's per correu des de casa seva a Carolina del Nord.
Tot va començar quan Bob Young, que venia peces d'ordinador per correu des de casa a Connecticut, va comprar diverses còpies de la distribució i les va afegir al catàleg. Es van vendre com a pa calent.
El nom va sorgir perquè Marc Ewing, el creador de la distribució, feia servir sempre una gorra vermella que va pertànyer al seu avi. Cada vegada que algú necessitava ajuda al laboratori de computació de la seva universitat el feien parlar amb «el de la gorra vermella». La gorra no era el barret fedora de l'actual logotip sinó una de Lacrosse, un esport d'origen natiu molt popular a certes regions dels Estats Units.
Tot i això, el primer logotip no va ser cap dels dos sinó un barret de copa sobre les paraules Red Hat. Francament, em vaig adonar que és un barret de copa per la descripció. Per mi és una fletxa apuntant cap avall. Posteriorment van canviar-lo per la silueta negra d'un home caminant amb un maletí. Lúnica nota de color és un barret vermell. Ho creo un enginyer de l'empresa modificant un clip art.
El 1996 es registra el primer logo i fa la seva aparició el barret fedora vermell al cap de l'Home ombra. Aquest superheroi, amb aspecte d'espia o detectiu privat, intenta reflectir la filosofia de l'empresa. Recordem que eren els noranta en què Microsoft començava el seu regnat i el model de llicències privatives de programari era la regla. L'home ombra venia a desafiar els fonaments de la indústria amb productes basats en la col·laboració de la comunitat i la lliure distribució de la informació.
El 1999 Red Hat aconsegueix el seu primer èxit econòmic amb una oferta pública d'accions en què va aconseguir una capitalització de cinc mil milions de dòlars un dia després del seu debut.
L'any 2001 va canviar el model de negocis. En lloc de vendre el programari en caixa, Loe va començar a distribuir sota la forma de subscripció i dirigit exclusivament al mercat corporatiu. La distribució va canviar el seu nom a Red Hat Enterprise Linux.
L'any 2012, Red Hat es va convertir en la primera empresa basada en tecnologies de codi obert que va aconseguir superar els mil milions de dòlars d'ingressos. Quatre anys després va passar la barrera dels dos mil milions de dòlars d'ingressos. El 2018 el barret es va convertir en el protagonista indiscutible del logo.
En què molts temíem fos el seu final, IBM va consumar l'adquisició d'una empresa de programari més important de la història comprant Red Hat en trenta-quatre mil milions de dòlars. Afortunadament l'empresa va continuar mantenint la seva independència més enllà d'algunes decisions polèmiques com forçar CentOS a convertir-se en un banc de proves o fer servir el seu poder a diverses comunitats darrere de projectes de codi obert per imposar les seves tecnologies per sobre els desenvolupaments dels seus competidors.
Algú va dir que les coses són com són i no com haurien de ser. Avui el món Linux està dominat per les corporacions i Red Hat hi va tenir molt a veure. Potser és part d'una gran empresa, però segueix sent una empresa que es va fer des de baix i que, encara que almenys a mi no m'agrada la manera com ho fa, dedica els seus considerables recursos a sostenir diversos projectes de codi obert.
Sigues el primer a comentar