El principi de la fi. La prehistòria d'Unix part 9

El principi de la fi

Els laboratoris Bell van acollir diversos dels científics més intel·ligents de la seva generació. Alguns fins i tot van arribar a ocupar càrrecs gerencials a l'empresa mare. No obstant això, foren incapaços de veure el canvi que estava succeint al seu voltant. Canvi que en gran part era responsabilitat dels laboratoris Bell. Entendre aquesta història ens servirà per comprendre per què Unix es va convertir en el sistema operatiu de referència i, per què en lloc d'utilitzar avui la majoria dels ordinadors corren reimplementacions o inspiraciones. Per als que m'ho reclamen, quan acabi aquesta sèrie i abans de començar amb la història d'Unix, prometo publicar les fonts bibliogràfiques.

El principi de la fi d'una institució

Els directius de l?AT&T van cometre el pitjor dels pecats. Es van oblidar que dirigien una empresa. Ells veien el seu monopoli com una institució nord-americana al nivell de la coca de pomes, els focs artificials del 4 de juliol o el partit de futbol americà del Dia d'Acció de Gràcies. Van preferir ignorar els senyals que hi havia polítics i buròcrates que estaven disposats a recordar-ho (Això serà part del següent article) però, ho van haver d'enfrontar quan van ser els mateixos consumidors nord-americans els que van enviar clarament el missatge.

Quan, a la segona dècada del segle XX, Theodore Vail es va fer càrrec de la companyia va decidir abandonar el sistema d'expansió agressiva dels seus predecessors i pactar les condicions d‟un monopoli amb les autoritats nacionals i estatals. En aquell moment un monopoli tenia sentit ja que les inversions necessàries per construir un sistema de comunicacions integrat (sobretot en una geografia tan extensa i variada com la dels EUA) estaven només a l'abast de grans companyies o governs.

Vail no només va ser qui va suggerir a les autoritats la creació d'ens reguladors. També els va ensenyar que era el que havien de regular. Va establir com a objectiu oferir un servei bàsic a nivell local a preus accessibles. Les comunicacions de llarga distància eren més una necessitat de les grans corporacions i els ens estatals que podien pagar tarifes més altes.

Em va sorprendre saber que una de les fonts d'ingressos de l'AT&T no tenia res a veure amb les comunicacions sinó amb les finances. L'empresa aconseguia préstecs a taxes baixes per finançar la instal·lació de línies i equips. Al seu torn, se les finançava als clients a taxes una mica més elevades quedant-se amb la diferència.

Canvia, tot canvia

A principis dels cinquanta va ser evident per a molts que el sistema havia de modificar-se. L'expansió de la xarxa de carreteres, la popularització de l'automòbil, l'emancipació de la dona i la quantitat de gent que va veure el món gràcies a la segona guerra mundial van produir canvis socials profunds.

En primer lloc, els adolescents van començar a buscar maneres de diferenciar-se dels seus pares. En segon lloc, la gent es va acostumar a viatjar lluny de casa. Quan es va construir el monopoli, l'objectiu era que la gent utilitzés el telèfon dins del poble. Ara s'utilitzava cada cop més en trucades de llarga distància. El problema era que a l'esquema imaginat per Vail les comunicacions a llarga distància subsidiaven les trucades locals ja que el sistema es veia com una xarxa de xarxes locals.

I, no ens oblidem del desgavell provocat per l'amic Shannon en demostrar com pel mateix sistema telefònic era possible transmetre senyals de vídeo i dades.

L'AT&T va escombrar el problema a baix de la catifa. En lloc de redefinir el servei com una sola xarxa per transmetre múltiples tipus de dades i enfocada a la llarga distància, va decidir multiplicar els seus esforços en el negoci tradicional. És clar que fer el primer hagués significat discussions amb els ens reguladors estatals i nacionals, i, eventualment, renunciar al monopoli.

Va ser així com l'empresa va iniciar una campanya agressiva per a la gent utilitzés més el telèfon i fins i tot contractés una segona o tercera línia. La Western Electric va fer la gran Apple dissenyant aparells que fossin decoratius. Fins i tot va intentar (i va fracassar) vendre un videotelèfon al mercat corporatiu.

Com a compensació va començar a oferir descomptes a grans usuaris de trucades de llarga distància.

El que té de bo el capitalisme és que sempre algú detecta una necessitat i la satisfà, sempre que sigui rendible i sense importar que les regulacions prohibeixin fer-ho. L'AT&T tenia vedat l'ingrés al mercat informàtic i era tanta la seva devoció al privilegi monopòlic que evitava comercialitzar equips que es poguessin identificar com un ordinador. No obstant això, altres empreses malgrat els impediments legals no van vacil·lar a comercialitzar centrals telefòniques automàtiques i mòdems molt més barats. Amb el pas del temps, els jutges fallarien a favor d'aquestes empreses convertint-les en legals.

Recordeu els descomptes en trucades internacionals per a grans usuaris? De seguida algú va descobrir el negoci de la intermediació. Comprava grans plans de dades i els fraccionava perquè els usuaris individuals es beneficiessin dels menors costos. També l'AT&T va fracassar a impedir-ho.

I, finalment, va venir la inflació. Les baixes taxes de finançament que aconseguia la companyia van quedar en el passat. I, com que no podia augmentar les tarifes als usuaris, el que abans era una manera de guanyar diners ara es va transformar en una sagnia de fons.

Ho prometo, un article més i arribem a Unix.

La prehistòria d'Unix
Article relacionat:
La prehistòria d'Unix i el paper dels laboratoris Bell
Ajuntant científics i enginyers
Article relacionat:
Ajuntant científics i enginyers. La prehistòria d'Unix. Part 2
Els tubs de buit
Article relacionat:
Els tubs de buit. La prehistòria d'Unix part 3
L'arribada de l'transistor
Article relacionat:
L'arribada de l'transistor. La prehistòria d'Unix quarta part
Article relacionat:
El senyor Claude Shannon. La prehistòria d'Unix cinquena part
El treball de Shannon
Article relacionat:
El treball de Shannon. La prehistòria d'Unix parteix 6
Teoria de la informació
Article relacionat:
Teoria de la Informació. La prehistòria d'Unix setena part
Molts missatges, un format
Article relacionat:
Molts missatges, un codi. La prehistòria d'Unix vuitena part.

2 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: AB Internet Networks 2008 SL
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Zerua va dir

    M'està encantant aquest tros d'història que ens estàs explicant i sobre la revolució no només de les formes de comunicacions, sinó en l'àmbit de l'electrònica i com va donar lloc al cap ia la fi a la digitalització.

    Una abraçada i gràcies per portar-nos aquests articles.

    1.    Diego Germán González va dir

      Gràcies per comentar-ho.