El canvi de Microsoft cap al codi obert. L'explicació d'un ex executiu

El canvi de Microsoft


Cada vez que alguno de los autores de Linux Adictos (creo que soy el que más lo hace) escriu un article positiu sobre Microsoft, molts lectors reaccionen com si estiguéssim servint sopa d'all en el sopar anual dels vampirs. Això té origen en la actitud decididament hostil de l'empresa cap al codi obert que va mantenir ben entrada la primera dècada de segle XXI.

Molts tenim en clar quin va ser el motiu de l'canvi de l'empresa, Però, a l'almenys en el meu cas, no havia entès la raó de l'hostilitat. Després de tot, Linux mai va superar la quota de l'2% de l'mercat d'escriptori.

Ara Steven Sinofsky, exresponsable de Windows i Office va donar una explicació sobre la causa darrere de declaracions com aquesta de l'ex màxim executiu de l'empresa Steve Ballmer:

Linux és un càncer que s'adhereix en un sentit de propietat intel·lectual a tot el que toca.

Sinofsky va respondre al seu compte de Twitter a una afirmació de l'principal conseller legal de Microsoft qui en una xerrada al MIT va assegurar:

Microsoft era al costat equivocat de la història quan el codi obert va explotar a principis de segle, i puc dir això de mi personalment.

Sinofsky considera que no és tan així, no és que Microsoft estigués equivocat, sinó que tenia un model de negocis basat en el programari com a propietat intel·lectual, i que aquest model tenia sentit quan l'empresa va ser fundada.

Fins no fa gaire temps distribuir programari costava diners. Va passar força temps des de la popularització d'Internet fins que tothom (o al menys la major part) tingués accés a una connexió decent a la seva llar o treball. Els més antics dels nostres lectors recordaran quan podies demanar-li a Canonical que et manés gratis un CD d'Ubuntu. L'altra forma era comprar una revista que regalés el cd o comprar-lo en alguna botiga en línia.

En el sector corporatiu, el programari era part d'un combo amb un costós maquinari que havies de comprar o llogar o part d'un servei de consultoria que havies de contractar.

Els orígens de el model de negocis de Microsoft

L'exresponsable de Windows recorda que a principis dels 70 els entusiastes de l'electrònica compraven kits que els permetien armar els seus propis projectes (una mena de besavis de Raspberry Pi o Arduino) que podien programar-se. El programari per a programar-se compartia lliurement.

Bill Gates i el seu amic Paul Allen van crear una versió de el llenguatge de programació Basic per als equips Altair. La seva creació va ser un èxit immediat. Tan immediat que el seu codi font (imprès) es compartia sense parar.

Això va motivar la queixa de Bill Gates qui va fer pública una carta en què es queixava que havien invertit 40000 dòlars en temps i diners i només havien aconseguit recuperar una mínima part per culpa de distribució il·legal.

Estem parlant del primer producte de Microsoft com a empresa.

No és d'estranyar que durant 3 dècades l'empresa veiés com un perill tot el que amenacés el seu model de negocis basat en què la gent pagui per cada còpia del programari. Més endavant altres companyies independents basades en el desenvolupament de programari com Corel o Adobe adoptar un esquema similar i van defensar gelosament la seva propietat intel·lectual.

De fet, el codi obert no qüestiona el model de propietat intel·lectual, Simplement augmenta la quantitat de coses que s'autoritza fer a l'usuari.

El canvi de Microsoft

En realitat ni Linux ni les alternatives de codi obert fueron un problema per a Microsoft a l'escriptori. El problema va aparèixer en els servidors.

Diu Sinofsky que Linux va ser (i segueix sent) molt millor que WindowsNT en els servidors. Per un temps, Microsoft va poder comptar amb l'avantatge que els clients corporatius preferien el suport d'una empresa a muntar les seves pròpies solucions per millor rendiment i menys costos que tinguessin.

Tot va canviar quan IBM i altres empreses competidores de Microsoft (Al costat de l'aparició de llicències obertes menys restrictives que la GPL) van descobrir els avantatges de brindar serveis basats en el codi obert, Al costat de noves opcions de comercialització. L'únic avantatge de Microsoft en el sector més rendible de l'pastís s'havia acabat.

Per acabar de complicar la cosa, apareixen Google i Amazon que en lloc de distribuir programari venen el servei d'executar el programari. ¿Perquè anaves a comprar una llicència d'Office si pots fer servir el processador de textos o enviar correus electrònics des del teu navegador ?. I, en molts casos gratis.

Tampoc vas a comprar la llicència d'un sistema operatiu per a cadascuna de les computadores de la teva empresa quan pots executar aquest mateix sistema operatiu en una màquina virtual des de qualsevol ordinador pagant només pel temps que el fas servir.

Amb un model de negocis basat en la venda de llicències sense futur, a Microsoft no li va quedar més remei que acceptar la realitat i donar suport a el codi obert que està millor preparat per brindar als clients el que necessiten.


11 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: AB Internet Networks 2008 SL
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Joan va dir

    «El codi obert no qüestiona el model de propietat intel·lectual» per descomptat que sí que ho fa, al menys en la seva forma original el programari lliure es va crear com judo cap al model de drets d'autor, usa la seva força en la seva pròpia contra

  2.   L va dir

    El màrqueting de MicroSoft és del millor. Experts en tergiversar la veritat.

  3.   Jorgpeper va dir

    El que Microsoft vol a linux ho veig normal (l'hi donen gratuït), aprofita aquest sistema per usar-lo en el seu benefici amb el seu núvol, a la fi i al el cap Unix i derivats BSD, Linux .. es van crear per a servidors, no per fer-lo servir en ordinadors personals on ni existia aquest concepte en els 70. La veritat que el nucli linux se'l va posar a ou a les empreses, qualsevol pot aprofitar-se i usar-lo, inclòs en el seu moment google amb android, redhat en servidors, i ara microsoft traient rendiment al que gratis.

    1.    jose manuel va dir

      tens tota la raó de l'univers

  4.   TxemaM va dir

    No es tracta només de l'actitud de Micro $ oft cap al codi lliure, sinó també (entre altres coses) de les seves pràctiques respecte a la privacitat dels seus usuaris, i a el control que tenen aquests sobre els productes de M $ que compren, o sobre el maquinari que compren, moltes vegades amb programari de M $ impost, i per tant, sense control tampoc sobre la seva HW.

    El comportament de M $ en el passat no és creïble (jo no m'ho crec) que canviï de la nit al dia i ara sigui una germaneta de la caritat. Si fica mà a Linux, no és per altruisme, és perquè el seu negoci va cada vegada a pitjor, i quan ve és perquè alguna cosa va a treure, i per descomptat, Linux no es va a beneficiar. És deixar entrar a la guineu al galliner i haver de estar-ho vigilant perquè no et la jugui. Millor seria no deixar-lo entrar i que segueixi amb la seva.

    No tinc informació actualitzada, però Segueixen les distribucions de Linux havent de pagar a Microsoft per poder usar l'arrencada segur UEFI?

  5.   Diego Germán González va dir

    No penso respondre a cap comentari que contingui les paraules Micro $ oft, Hasefroch, Winbugs i semblants.
    Són més insultants per a la comunitat del programari lliure que per a Microsoft.

      1.    Diego Germán González va dir

        Això de «estimar» el codi obert va ser una hipèrbole que molts insisteixen a prendre literalment.
        Puc posar-te enllaços a un munt d'articles meus en els que dic qu eno es tracta d'amor si no de negocis.

      2.    dhouard va dir

        El que de veritat és insultant és el monopoli basat en pràctiques mafioses que Microsoft ha usat en els últims 25 anys.

        Que des de la comunitat es facin servir aquests termes envers una empresa que, recordem-ho, ha fet un mal infinit a el programari, a el desenvolupament d'internet ia la llibertat dels usuaris és el mínim que es mereixen.

  6.   Roberto va dir

    En aquest cas va faltar afegir a la fin que ara el negoci de Microsoft depèn més de Azure, imitant Amazon, on els clients empresarials estan disposats a pagar, pel que pot donar-se el luxe de donar suport al programari lliure

  7.   EderAudifons va dir

    Oferta i Demanda el problema és que l'Oferta obligui a les autoritats i governs utilitzar els seus productes a costa de coimas o lobys en Empreses Privades i de l'Estat ... .de ahi part el problema de la DEMANDA ... no tenen a on mirar i de pas les Corporacions s'encarreguen de torpedinar qualsevol mena de Programari Lliure