Estem arribant a la fi de nostre repàs pels esdeveniments que van fer possible Linux i ens queda per acabar la història de l'naixement de el Projecte GNU. Recordem que va ser el projecte GNU el que li donaria les eines a Linus Torvalds per crear el nucli Linux.
És impossible separar la «invenció» de programari lliure de la personalitat de Richard Stallman. Poso el d'invenció entre cometes perquè, com vam dir en articles anteriors, el programari en els seus orígens es compartia lliurement. Va ser quan les empreses van començar a veure les seves possibilitats comercials que van aparèixer les llicències privatives.
Stallman explica que quan va arribar a laboratori d'Intel·ligència Artificial de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) es va trobar amb una cultura de portes obertes. En les seves experiències anteriors havia treballat en llocs on hi havia gent que decidia qui i quan podia fer servir els equips, i moltes vegades aquests s'assignaven per a l'estat i no per necessitat.
Al laboratori d'IA de l'MIT es considerava que el maquinari era de tots. Si algú, per més alt en la jerarquia que estigués, guardava un equip que un altre necessitava sota clau li tiressin la porta a terra.
Segons explica Stallman
... aquest esperit d'enderrocar les portes no era quelcom aïllat, era part de tota una forma de vida. Els hackers de l'LIA estaven molt motivats per escriure programes bons i interessants. I era perquè estaven tan ansiosos per fer més feina, que no suportaven tenir els equips bloquejats, o moltes altres coses que la gent podia fer per obstruir el treball útil.
Pel mateix motiu els sistemes de laboratori no tenien un mecanisme de protecció d'arxius, Els que el van desenvolupar no volien que algú pogués centralitzar el poder de decidir qui podia tenir accés a què.
El millor d'això segons Stallman és que sempre que alguna cosa fallava en els sistemes, qualsevol que sabés quin era el problema el podia arreglar.
Segons les seves pròpies paraules era una anarquia que funcionava:
... tampoc deixem que cap professor o cap decidís quina feina s'anava a fer, perquè el nostre treball era millorar el sistema. Parlem amb els usuaris, és clar; si no ho fas, no pots dir el que es necessita. Però després de fer això, érem els més capaços de veure quin tipus de millores eren factibles, i sempre estàvem parlant entre nosaltres sobre com ens agradaria veure el sistema canviat, i quin tipus d'idees clares havíem vist en altres sistemes i que podríem utilitzar.
El camí cap a GNU. No sempre els canvis són bons
No obstant això, amb el córrer el temps, aquesta cultura oberta es va anar perdent. En les pròpies paraules de l'fundador de la Free Software Foundation:
Essencialment tots els programadors competents excepte jo, al laboratori d'IA van ser contractats, i això va causar més que un canvi momentani, va causar una transformació permanent perquè va trencar la continuïtat de la cultura dels hackers. Els nous hackers sempre se sentien atrets pels vells hackers; estaven els ordinadors més divertits i la gent que feia les coses més interessants, i també un esperit de què era molt divertit formar part. Una vegada que aquestes coses es van perdre, ja no hi havia res a recomiendara el lloc a ningú nou, així que la gent nova va deixar d'arribar. No hi havia ningú a qui poguessin inspirar-se, ningú de qui poguessin aprendre aquestes tradicions. A més, ningú de qui aprendre a fer una bona programació. Amb només un grapat de professors i estudiants graduats, que realment no saben com fer que un programa funcioni, no pots aprendre a fer que els bons programes funcionin. Així que el laboratori d'IA de l'MIT que m'encantava ja no hi era i després d'un parell d'anys de lluitar contra la gent que ho va fer per intentar castigar per això, vaig decidir que havia de dedicar-me a tractar de crear una nova comunitat amb aquest esperit .
Una de les conseqüències de l'canvi va tenir a veure amb la decisió de no utilitzar programari desenvolupat internament. Quan en el laboratori es va canviar el maquinari, aquells estudiants i professors que no combregaven amb la cultura hacker van poder imposar els seus punts de vista i van optar per usar programari comercial
En l'article final (ho prometo, és l'últim) veurem com Stallman decideix que si no pot vèncer, el millor és crear el seu propi projecte.