Fa pocs dies es va donar a conèixer la notícia que a Dinamarca es va prendre la decisió de prohibir els Chromebooks i el conjunt d'eines i programari de productivitat de Google Workspace a les escoles a causa dels riscos de transferència de dades.
la taula revifa el debat sobre les possibilitats que ofereix l'ecosistema Linux il´ús d´aplicacions de codi obert en general per cobrir les necessitats d´escoles, administracions i altres serveis públics.
En un veredicte publicat la setmana passada, l'agència danesa de protecció de dades, Datatilsynet, va revelar que el processament de dades d'estudiants fent servir el paquet de programari Workspace (que inclou Gmail, Google Docs, Calendar i Google Drive) no compleix els requisits de la Unió Europea Dades Reglament de Protecció (RGPD).
Específicament, l'autoritat va descobrir que l'acord de processament de dades, o els termes i condicions de Google, aparentment permeten la transferència de dades a altres països per tal de brindar suport, fins i tot si les dades generalment s'emmagatzemen en un dels centres de dades europees de Google.
Les Chromebook i per extensió, Google Workspace, es fan servir a escoles de tota Dinamarca. Però la agència danesa de protecció de dades es va centrar específicament en el cas de Helsingor per a l'avaluació de riscos després que el municipi informés sobre una violació de la seguretat de les dades personals el 2020. Encara que aquesta última decisió tècnicament no s'aplica a les escoles d'Helsingor per ara, Datatilsynet assenyala que moltes de les conclusions a què va arribar probablement s'apliqui a altres municipis que usen Google Chromebooks i Workspace. Datatilsynet va afegir que esperava que aquests altres municipis prenguessin les mesures necessàries després de la decisió a Helsingor. L'
La taula revifa el debat sobre les possibilitats que ofereix Linux i el codi obert per a les necessitats de centres educatius, administracions i altres serveis públics. Per exemple, les autoritats de la ciutat de Grenoble van presentar el 2015 el seu projecte per substituir els sistemes operatius dels dispositius de les escoles de la ciutat pel sistema operatiu Linux.
Uns mesos més tard, i més precisament el desembre del 2015, la ciutat de Grenoble va tornar a anunciar la seva pertinença a l'associació April, que té com a missió defensar i promoure el programari lliure. Mitjançant aquest anunci, entreveiem un enfortiment de les accions de la ciutat a favor del programari lliure, però també un desig de comptar amb l'experiència de la seva forta comunitat de programari lliure.
A més, per implementar aquest projecte, es va realitzar una instal·lació experimental en una escola a la primavera de 2015 i es va estendre a altres escoles al període d'octubre a desembre de 2015. Davant l'èxit d'aquest projecte pilot, la 16a gran ciutat de França va canviar vuit escoles més per complet a Linux, segons el cronograma, la data límit es va fixar el 2018 per migrar completament els sistemes de les escoles públiques d'aquesta ciutat a Linux.
Inicialment, es va triar Ubuntu Linux per a ordinadors descriptori i portàtils i Debian per a servidors. D'acord amb les impressions anotades per aquests darrers, aquesta transició a Linux sembla haver estat fàcilment acceptada tant per estudiants com per professors.
Només que lobservació amb Linux és que el sistema operatiu de codi obert està lluitant per establir-se en el camp dels ordinadors descriptori. Com a resultat, iniciatives com la de la ciutat de Grenoble són rares, en sentit estricte, Linux n'és el nucli, és a dir, la part del sistema operatiu que administra els recursos de l'ordinador i serveix com a pont de comunicació entre els diversos components (hardware i programari); és la part invisible del sistema operatiu.
“Vull que nosaltres [la comunitat] pressionem més a l'adreça d'avançar cap a una oferta d'escriptori estandarditzada, que s'executarà en totes les variants del sistema operatiu. Personalment, estic molt molest per la mesura que aquest grau de fragmentació ha frenat Linux a l'escriptori”, va dir sobre això.
El 2013, Miguel Icaza –un dels pioners de l'ecosistema Linux amb el seu treball a l'escriptori GNOME– va utilitzar un argument similar per justificar l'abandonament de Linux a favor de Mac. “Per mi, la fragmentació de Linux com a plataforma, la multiplicitat de distribucions incompatibles i les incompatibilitats entre versions de la mateixa distribució fan que Linux sigui comparable al desastre de Chernobyl a l'escriptori”, va dir.
font: https://www.datatilsynet.dk/