Amb variants, la pregunta de com executar un exe a Linux és una de les que més es repeteix en fòrums, xarxes socials i comentaris a blocs. De fet, va ser una de les meves primeres cerques en començar a interessar-me a Linux.
Aquesta pregunta no té una resposta curta ja que no hi ha un únic mètode per a l'execució de programes de Windows a Linux. I el resultat final dependrà del programa.
Com funciona un programa informàtic
Per entendre el problema de com executar un exe a Linux necessitem conèixer com funciona un programa informàtic. Per fer-ho, permeteu-me utilitzar una analogia.
La major part de nosaltres va aprendre les habilitats bàsiques per executar la feina a casa, l'escola o la universitat. En el moment d'entrar a la feina sabíem llegir, escriure, fer operacions matemàtiques bàsiques i els coneixements comuns a la professió que exercim. Suposem que s'eliminessin les escoles i universitats i que les llars només es limitessin a brindar als nens les necessitats bàsiques cada empresa ha d'assumir les tasques d'educació.
El primer resultat seria un augment dels costos laborals atès que cada empleat trigaria més temps a ser productiu. D'altra banda, és probable que cada empresa o sector desenvolupés el seu propi llenguatge i per què no? la seva pròpia matemàtica. Quan voldríem canviar de feina, el procés educatiu s'hauria de repetir. I el mateix per a la resta de les nostres activitats.
Els programes utilitzen components del sistema operatiu i biblioteques addicionals per fer algunes tasques.
Amb els programes informàtics passa el mateix. El temps de desenvolupament és llarg i els costos són alts, el que implica que qualsevol estalvi que es pugui aconseguir (tant en temps com en diners) és important. Com s'aconsegueixen aquests estalvis?
Deixant que les biblioteques i el sistema operatiu s'ocupin de les feines rutinàries comunes.
Encara que un navegador web i un processador de textos tinguin fins diferents, encara han de mostrar els seus menús a la pantalla, respondre als moviments del ratolí o enviar un document a la impressora. Si cadascú hagués d'implementar aquestes funcions en el seu propi codi, el pes de cada programa seria més gran i augmentarien el temps de desenvolupament, els costos i la possibilitat d'errors. És per això que, com he dit abans, es recorre a les biblioteques i al sistema operatiu.
Les biblioteques són programes que compleixen una funció específica a comanda d'altres programes. S'instal·len quan algun programa en té necessitat i està a punt per ser utilitzada pels que la necessitin en el futur. El sistema operatiu és l'encarregat de la interacció entre l'ordinador i l'usuari i inclou totes aquelles biblioteques per al funcionament adequat del maquinari.
Com executar un exe a Linux
El format .exe
Un fitxer executable conté una seqüència d'instruccions en codi que l'ordinador executa directament quan es fa clic a la icona del fitxer. Al Windows, hi ha diversos tipus de fitxers executable però la majoria tenen l'extensió .exe.
Els fitxers executables contenen codi màquina binari que es va obtenir a partir de la compilació del codi font. Aquest codi es fa servir per indicar a la unitat central de processament de lordinador la forma dexecutar un programa.
El problema bàsic per resoldre, en el moment d'executar un fitxer exe a Linux, és que cada sistema operatiu té la seva pròpia manera de comunicar-se amb les biblioteques i els programes que se li instal·len. Tot i que jo escric a l'espanyol d'Argentina, vostès em poden entendre, un xinès hauria de recórrer al traductor de Google.
Qualsevol programa en iniciar-se comprovarà la presència de les biblioteques que necessiteu per funcionar. Si està al sistema operatiu correcte, però falten les llibreries, les demanarà al moment de la instal·lació o indicarà que es faci manualment, però, al sistema operatiu equivocat ni tan sols podrà instal·lar-se.
Per això hi ha tres solucions:
- No fer-ho.
- Virtualització.
- Capa de compatibilitat.
No fer-ho
En un ordinador modern és possible executar més dun sistema operatiu.
No estic intentant fer-me el graciós. Si necessites un programa per a Windows per a una necessitat crítica que requereix 100% de compatibilitat hauries d'instal·lar-lo a Windows. La majoria de les distribucions Linux estan preparades per treballar amb allò que es coneix com a arrencada dual. Això és que al moment diniciar lordinador és possible triar amb quin sistema operatiu iniciar. Fins i tot el procés d'instal·lació està automatitzat de manera que sigui fàcil per a l'usuari novell.
L'únic punt a tenir en compte és que sempre s'instal·la Windows primer amb totes les actualitzacions que hi hagi disponible, després es tanca sessió correctament i recentment es procedeix a la instal·lació de Linux. Si no actualitzeu, l'instal·lador de Linux no detectarà Windows i no podrà configurar l'arrencada compartida. Si primer instal·leu Linux, el Windows esborrarà el carregador i l'haureu de tornar a instal·lar.
virtualització
La virtualització és el procediment de simular el maquinari mitjançant programari. És a dir que el sistema operatiu i els programes instal·lats creuen que estan en un ordinador real. Aquest maquinari simulat (Màquina virtual) utilitza part dels recursos del maquinari real.
Del que es tracta és d'instal·lar Windows a una màquina virtual i després els programes que necessitem. L'única contra això és que no estarem aprofitant tots els recursos de maquinari i que l'execució podria resultar més lenta. Tot i que en equips més potents, això no hauria de ser problema.
Solucions de virtualització per a Linux
- VirtualBox: És el més conegut dels gestors de màquines virtuals. Ja porta preestablerta la configuració perquè funcionin totes les versions de Windows i els seus assistents faciliten la creació de màquines virtuals. Podeu intercanviar fitxers amb l'ordinador amfitrió i dispositius externs.
- KVM: És una eina de virtualització integrada al nucli de Linux i creada pels seus propis desenvolupadors. Això brinda més seguretat i millor integració amb el sistema amfitrió. Generalment es fa servir amb un gestor de màquines virtuals anomenat QEMU. Totes dues són als repositoris.
- GNOME Boxes: És una interfície gràfica per a diferents tecnologies de virtualització de codi obert. És una bona alternativa a VirtualBox que poden tenir en compte els usuaris novells que adoptin una distribució basada a l'escriptori GNOME. Ve preinstal·lada o està als dipòsits de la majoria de distribucions basades en el GNOME.
Mitjançant lús duna capa de compatibilitat és possible utilitzar Microsoft Office a Linux.
Capa de compatibilitat
Mitjançant lús duna capa de compatibilitat és possible utilitzar programari dissenyat per a un sistema operatiu en un altre. Ho fa traduint els requeriments del programa a instruccions que el sistema operatiu amfitrió pugui atendre.
Vi
Vi és la capa de compatibilitat sobre la qual es construeixen totes les solucions d'instal·lació d'aplicacions de Windows a Linux. El seu nom no té res a veure amb el vi, sinó que és un acrònim recursiu en anglès de Wine no és un emulador. Es troba als repositoris de les principals distribucions Linux.
CrossOver Linux
Es un producte comercial basat en Wine amb agregats propis. En lloc dels llançaments quinzenals de Wine, s'enfoca a assolir una millor compatibilitat.
PlayOnLinux
En aquest cas es tracta d' un programa que consisteix en una interfície gràfica i una sèrie de scripts que faciliten la configuració de Wine i la instal·lació de programes de Windows a Linux. PlayOnLinux es pot trobar als repositoris de les principals distribucions Linux.
Ampolles
Ampolles és una aplicació la interfície gràfica de la qual fa més fàcil la instal·lació de Wine i altres arxius necessaris per al funcionament d'aplicacions de Windows a Linux. Permet la gestió de diversos “prefixos de Wine”. Un prefix Wine és un directori que repeteix la jerarquia del sistema de fitxers de Windows. Conté una unitat «C» on es pot instal·lar programari destinat a Windows. A més, inclou altres fitxers necessaris perquè una aplicació basada en Windows funcioni a Linux.
Ens permet crear tants prefixos de Wine com desitgem i instal·lar-los aplicacions compatibles amb Windows. És així, que per exemple podem tenir un prefix dedicat a jocs i un altre a utilitats.
Bottles es pot instal·lar des de la botiga de Flatpak.