Com crear un directori a Linux i altres ordres útils

Des de l'aparició del primer sistema operatiu gràfic a la dècada del 60, tots els ordinadors treballen amb la metàfora de l'oficina. Els fitxers s'anomenen documents i es desen a carpetes. Aquestes carpetes també s'organitzen d'acord amb el contingut en altres carpetes. Depenent del nivell d'accés, l'usuari tindrà la possibilitat de modificar-ne el contingut o no.

En aquest post veurem com crear un directori a Linux i treballar-hi tant usant l'emulador de terminal (d'ara endavant la terminal) com la terminal gràfica.

Què anomenem directori a Linux?

Tant Linux com macOS i els derivats de BSD van adoptar l'estructura de fitxers i la terminologia d'Unix, mentre que Windows va seguir un camí propi.  Podríem dir que el directori en aquests sistemes operatius és la carpeta de Windows amb un altre nom, però com que UNIX és més vell, és correcte dir que la carpeta de Windows és el directori amb un altre nom. El directori registra el contingut en un índex fent més fàcil la seva ubicació. És a dir que el directori Documents no conté els documents que es mostren quan hi accedeixes. El que deseu és la ubicació real d'aquests documents.

L'estructura de directoris de Linux

No només en la denominació els sistemes operatius inspirats en UNIX segueixen un camí diferent del Windows. També a l'estructura de directoris.  A Windows, s'identifica el dispositiu base amb una lletra majúscula seguida de :\ mentre que a Linux el directori base s'identifica com a /

Igual que els altres derivats, Linux utilitza l'Estàndard de Jerarquies d'Arxius o Filesystem Hierarchy Standard per les sigles en anglès, encara que li fa algunes modificacions. En un sistema Linux trobem els següents directoris:

• /:  És el directori arrel que conté tots els altres directoris. Encara els fitxers continguts en altres unitats d'emmagatzematge es troben llistats dins del directori arrel.
• /am: Aquí s'emmagatzemen els binaris essencials per a lusuari. És a dir, els programes que han d'estar disponibles per al funcionament del sistema o per al primer ús.
• /boot: En aquest apartat es llisten els fitxers necessaris per iniciar el sistema com el carregador d'arrencada i les diferents versions del nucli que es van anar instal·lant.
• /CD ROM: Mostra els fitxers llistats en un CD o DVD insert en la unitat.
• /dev: En aquest apartat es llisten els dispositius connectats com a directoris. A /dev hi ha dos tipus principals de dispositius, els anomenats dispositius de bloc són els que emmagatzemen o guarden dades (unitats de disc), mentre que els anomenats dispositius de caràcter són els que transmeten o transfereixen dades (Teclat, ratolí, ports de connexió ).
• /etc: Desa els fitxers de configuració de tot el sistema. Es poden modificar amb un editor de textos tenint els permisos corresponents.
• /home: Hi ha tantes carpetes /home com a usuaris en un sistema. Conté els fitxers de dades i configuració de cadascun. En principi, cada usuari pot editar els del directori /home, però. per editar el d'altres s'haurà de transformar en administrador.
• /lib:  Per reduir temps de programació i espai en disc, els programadors solen recórrer a programes de tercers per realitzar tasques comunes com desar o imprimir un fitxer o mostrar un menú. Aquests programes s'anomenen llibreries. Aquest sector del directori emmagatzema les biblioteques que utilitzen els programes emmagatzemats als directoris /bin i /sbin.
• /perdut+trobat: En cas que es produeixi una falla al sistema de fitxers, quan es reiniciï el sistema s'enumeraran els fitxers danyats en aquest apartat. D'aquesta manera serà possible detectar-los i intentar recuperar la major quantitat de dades possible.
• /mitja: Aquí s'obre un subdirectori per cada dispositiu extern d'emmagatzematge que us connecteu a l'ordinador.
• /mnt: En aquesta ubicació es munten sistemes de fitxers als quals s'accedeix temporalment.
• /opta:  És el lloc on se solen emmagatzemar els fitxers dels programes instal·lats en forma manual.
• /proc: Conté fitxers especials que representen informació del sistema i dels processos.
• /arrel: És el directori /home de l'usuari administrador. Per raons de seguretat no s'inclou en aquesta carpeta amb la resta dels usuaris.
• /correr: Ubicació ideal perquè les aplicacions emmagatzemin les dades temporals sense risc de ser esborrades per tercers en forma accidental.
• /sbin: Conté els binaris que l'usuari root necessita per administrar el sistema.
• /selinux: SELinux és un mòdul de seguretat per al nucli Linux. En aquest directori trobem llistats els fitxers especials que utilitza.
• /srv: És un directori utilitzat per determinats serveis (Com un servidor web) per emmagatzemar i trobar en un sol lloc les dades que necessiteu.
• / tmp: Aquí es guarden els fitxers que les aplicacions necessiten en forma temporal. S'eliminen en reiniciar el sistema.
• /usr: Es reuneixen aquí els fitxers i aplicacions dels usuaris i no són essencials per al funcionament del sistema. Dins aquest subdirectori hi ha carpetes /bin, /sbin i /lib.
• / Var:  És el subdirectori on es troben arxius en què el sistema va escrivint informació mentre és utilitzat.

Com crear directoris a Linux

Abans d'entrar de ple en el tema d'aquest article, la creació de directoris a Linux, ens hem d'aturar en el tema dels tipus d'usuaris a Linux i el nivell d'accés depenent dels permisos dels directoris.

Podem classificar els usuaris segons el tipus de compte a:

• Compte d'usuari arrel (Root): És el compte de més jerarquia dins d'un sistema Linux. En principi es crea automàticament durant la instal·lació, encara que algunes distribucions assignen moltes d'aquestes funcions al primer usuari normal creat i la inhabiliten. Aquest compte pot realitzar qualsevol treball administratiu i accedir a qualsevol lloc dins del directori incloent al /home dels altres usuaris.
• Compte d'usuari normal: Té privilegis moderats i només pot realitzar determinades tasques i accedir a un nombre limitat de directoris.
• Comptes de serveis: Són creades pels programes en el moment de la seva instal·lació per poder executar processos i funcions.

Per determinar l'accés als directoris, Linux fa servir dos paràmetres:

• Permisos.
• Propietari.

A Linux cadascun dels directoris i arxius té tres tipus de persones amb accés:

• Usuari: És el creador del fitxer i se l'anomena també propietari.
• grup:  Quan diversos usuaris necessiten accés a un fitxer és més fàcil assignar privilegis d'accés a un grup i afegir-hi els usuaris.
• Altres: Usuaris que no entren a cap de les dues categories.

Pel que fa a cada directori i fitxer és possible assignar tres tipus de permisos als diferents tipus d'usuaris:

• lectura: Aquest permís dóna privilegis a l'usuari per obrir i llegir un fitxer. En cas de tractar-se d'un directori, també tindrà la capacitat de llistar el contingut.
• escriptura: En el cas dels fitxers consisteix en privilegis per poder modificar el contingut d'un fitxer, però no el de moure'l, reanomenar-lo o eliminar-lo. Això si es pot fer en cas que tingueu privilegis d'escriptura per al directori.
• execució: Això es fa servir per a programes descarregats manualment i que són autocontinguts (No necessiten interactuar amb biblioteques del sistema). Permet que l'aplicació s'executi.

Usar la terminal o fer-ho en forma gràfica?

Dins del directori /home crear un directori en forma gràfica no té més inconvenient. Només cal posar el punter dins del directori desitjat i amb el botó dret triar lopció corresponent i determinar el nom. A l'apartat propietats podem determinar els permisos d'accés des del menú Propietats. Accedir en forma gràfica com a usuari administrador als directoris protegits és més complex i varia segons lescriptori. Per això, per no allargar innecessàriament l'article, explicarem com fer-ho des de la terminal.

La comanda per crear un directori a Linux és mkdir, una reducció de la frase en anglès fer un directori. L'ús és molt simple

mkdir <nombre_del_directorio>

Per exemple, si voleu crear el directori linux_addictes

mkdir linux_adictos

Si el que volem és crear diversos directoris

mkdir <nombre1> <nombre2> <nombre3> ...

Ens quedaria el següent:

mkdir linux_adictos desde_linux ubuntulog

Per verificar que el directori va ser creat

ls -l <nombre1>

Suposem que volem crear un directori dins un altre amb accés restringit. Suposant que tenim els privilegis corresponents fem

sudo /directorio_contenedor/nombre_de archivo.

Seria una mica com:

sudo mkdir/opt/linux_adictos

Es pot donar el cas que ens interessi crear un subdirectori i el directori que el contenen alhora. L'estructura de l'ordre és la següent:

sudo mkdir -p /directorio_existente /<nombre_directorio>/<nombre_subdirectorio>

Podem escriure una cosa semblant a:

sudo mkdir -p /opt/linux_adictos/artículos

Les ordres d'assignació de permisos són:

• r: Permís per a lectura.
• w: Permís per a escriptura.
• x: Permís per a execució.

Fill:

1. chmod +rwx nombre_directorio per donar permisos.
2. chmod -rwx nombre_directorio per treure'ls.

Si es vol assignar permisos dins dels directoris protegits cal anteposar l'ordre sudo. En cas que es vulgui assignar els permisos de grup es posa una ge després de chmod.

chmod g + (o -) rwx nombre_directorio.

Tingueu en compte que només es posa la lletra corresponent al permís que es vulgui donar o treure.