Tot i que l'ús de la interfície gràfica és molt còmode, saber com actualitzar Ubuntu des de la terminal ens permet una versatilitat més gran a l'hora de determinar els paràmetres d'actualització i la manera de detectar i corregir errors.
En aquest article aprendrem quins són les ordres bàsiques per a l'actualització de programari a Ubuntu, tant des dels repositoris com amb els paquets autocontinguts Snap i Flatpak.
Els repositoris d'Ubuntu
A Ubuntu hi ha tres formes bàsiques d'instal·lar programes:
- Instal·lació des de repositoris utilitzant un gestor de paquets.
- Instal·lació manual.
- Compilació.
Com que, amb els dos darrers mètodes, l'actualització és bàsicament instal·lar la nova versió, ens concentrarem en el primer mètode.
Instal·lació des de repositoris
A Linux, el terme repositori es refereix al lloc des d'on el sistema operatiu obté les seves aplicacions (incloent-hi altres programes necessaris per al seu funcionament) i actualitzacions. Aquestes aplicacions estan allotjades en un servidor remot gestionat pels responsables de cada distribució o per tercers als quals s'accedeix amb un gestor de paquets.
L'ús dels repositoris oficials garanteix la compatibilitat de les aplicacions instal·lades i la disponibilitat permanent d'actualitzacions. A més, ofereix un major nivell de protecció contra la introducció de programari maliciós. Tot i això, els dipòsits oficials no sempre tenen les versions més actuals, per la qual cosa si les necessitem, hauríem d'optar per altres alternatives d'instal·lació.
Editant la llista de repositoris usant un editor de textos, podem dir-li a Ubuntu des d'on descarregar les actualitzacions.
Els dipòsits d'Ubuntu són:
- Principal: És l'únic repositori que està activat per defecte. Com el seu nom en anglès ho indica, és el repositori principal i està compost únicament per programari lliure i de codi obert i les actualitzacions corren per compte dels desenvolupadors de Canonical (L'empresa darrere Ubuntu)
- Univers: També conté només programari lliure i de codi obert. Es diferencia del repositori Main en què no és Canonical la que aporta els programes i actualitzacions sinó tercers.
- Multivers: En aquest repositori hi ha programes que no són de llicències lliures i no es dóna suport per a les actualitzacions.
- Restringit: Aquí s'inclouen programes privatius necessaris per a una millor interacció entre el sistema operatiu i el maquinari com a controladors proveïts pels fabricants.
- Soci: És una col·lecció de programari privatiu que Ubuntu proveeix per acord amb les empreses desenvolupadores
Les ordres per instal·lar aquests repositoris són:
sudo add-apt-repository universe
sudo add-apt-repository multiverse
sudo add-apt-repository restricted
Pel que fa al repositori partner, va ser eliminat a Ubuntu 22.04. Ho esmento perquè la versió 20.04 de suport estès el segueix mantenint. Aquesta versió estarà disponible fins al 2025.
La manera d'activar el dipòsit partner és lleugerament més complexa. Obrim la terminal i escrivim:
sudo nano /etc/apt/sources. List
Busquem una línia com aquesta
#deb http://archive.canonical.com/ubuntu... partner
Esborrem el símbol numeral del començament. Guardem amb tecla de majúscula + O i sortim amb tecla de majúscula + X.
Després actualitzem la llista de repositoris amb:
sudo apt update
Tot i que Ubuntu els està abandonant a favor dels paquets Snap, els fitxers personals de paquets (ppa) encara continuen sent utilitzats. En el moment d'instal·lar les actualitzacions, Ubuntu compararà en quin dipòsit es troba la versió més actual i la instal·larà, tant se val de quina provingui.
Per afegir el dipòsit s'usa l'ordre:
sudo add-apt-repositorio nombre_del_repositorio.
Per exemple, per instal·lar el Blender a Ubuntu 20.04:
sudo add-apt-repository ppa:thomas-schiex/blender
Snap i Flatpak
Per a la instal·lació de programes no inclosos als repositoris oficials, les distribucions Linux estan optant per les anomenades aplicacions autocontingudes. Aquestes són aplicacions que inclouen totes les biblioteques necessàries per funcionar. L'avantatge d'aquest tipus d'aplicacions és que es poden actualitzar sense fer modificacions al sistema operatiu. Això permet als desenvolupadors externs oferir les últimes versions dels seus programes sense esperar que Ubuntu implementi els canvis necessaris.
Hi ha dos sistemes d'instal·lació que es poden instal·lar. Tots dos poden conviure entre ells i amb el sistema tradicional d'instal·lació de programes.
Snap és el sistema desenvolupat per Ubuntu i no es requereixen passos addicionals per utilitzar-los. En el cas de Flatpak hem d'escriure les ordres:
sudo apt inflatpacklatpak
flatpack remote-add –if-not-exists flathub https://flathub.org/repo/flathub.flatpakrepo
Com actualitzar Ubuntu des de la terminal
La botiga de Snap reemplaça cada vegada més els fitxers personals de paquets (ppa) i el repositori partner com a forma d'oferir paquets no suportats oficialment per Ubuntu.
Per actualitzar Ubuntu primer hem d'assegurar-nos que la llista de dipòsits està al dia. Encara que només si hi afegim algun repositori. Ho fem amb l'ordre:
sudo apt update
Després actualitzem a la darrera versió disponible dels programes instal·lats amb:
sudo apt upgrade
Per actualitzar els paquets Snap podem utilitzar les següents ordres
sudo snap refresh per actualitzar tots els paquets Snap instal·lats
o
sudo snap refresh nombre_del_paquete per actualitzar un programa específic.
En el cas dels paquets Flatpak les ordres són:
flatpack update per actualitzar tots els paquets instal·lats
o
flatpack update nombre_del_paquete per actualitzar-ne un d'específic.